MASSA VOLTES AL TEMPS
Un infant pot ensenyar tres coses a un adult:
1.A posar-se content sense motiu
2.A estar sempre ocupat amb alguna cosa
3.A saber exigir amb totes les seves forces allò que desitja.
(Paulo Coelho)
Tot reflexionant, observant i parlant amb companys i companyes de professió me n'adono d'un fet del qual tothom és conscient: "donem massa voltes al temps". Amb aquesta metàfora vull plasmar la quantitat de voltes i voltes i voltes que donem a un minut, o a una hora, o a un dia... sembla que el dia, minut o hora vulgui acabar, però l'omplim d'activitats a fer i sembla que mai arriba a la seva fi.
A l'escola és igual, només cal parar-se a observar un dia qualsevol a les 9 del matí, tot són escorredisses i nervis: que si cal obrir la porta, que si una mestra no ve, que si he de fer unes fotocòpies, que si arribo tard, que si no he trobat aparcament, que si he d'entregar uns papers... Massa voltes de temps...
Un cop a l'aula el temps es relaxa, però no gaire: que si les rutines, que si el projecte, que si hem de regar les plantes, que si avui toca tallers, que si ve el mestre de psicomotricitat, que si és hora d'esmorzar, que si sortim al pati i et portes l'esmorzar que no has acabat, que si a rentar les mans ràpid perquè marxem a música... Les hores es passen de voltes...
Arriba un punt que es donen tantes voltes a les hores que ja no sabem si el rellotge gira cap a la dreta o cap a l'esquerra.
Arriba un punt que es corre tant en donar les voltes que en lloc del tic-tac del rellotge sentim el tac-tac del cor atrafegat.
Arriba un punt que ens hauríem de parar, respirar, observar al nostre voltant i preguntar-nos com volem fer les voltes a les hores.
I sobretot, sobretot, preguntar-nos:
Quina noció de temps estem donant als infants?
corre, de pressa, ràpid, va, anem, vinga, espavila, som-hi...
quantes vegades es diuen aquestes paraules al llarg del dia?
Imagina... imagina sols per un moment una escola relaxada, una escola amable, una escola sense presses, una escola on es respecta el pas del temps com a quelcom natural i no forçat.
Els infants no tenen noció del temps, coneixen el pas del temps però no entenen el concepte. Saben que el temps passa, saben que ahir era "el que vaig fer", que demà "faré" i que avui és avui, ara, en aquest moment. Els infants viuen el dia a dia gaudint de cada minut i segon que els regala la vida. I nosaltres, adults, pretenem robar-los el "tac" dels segons i que vagin al ritme del "tic-tic-tic-tic" frenètic del "món dels grans".
I jo em pregunto... qui som els adults per robar el temps dels infants?
I molts diràn:
Cal ser lents com un tren vell dels d’abans, ple de camperoles vestides de negre, com qui va caminant i, de cop, veu obrir-se el món com per art de màgia, perquè caminar dret és passar les pàgines d’un llibre mentre que corrents no es veu més que la coberta. Cal ser lents, gaudir de les aturades per tornar la vista enrere i mirar el camí recorregut, per sentir el cansament que conquista com una melangia els nostres membres, per sentir enveja de la dolça anarquia de qui inventa, pas a pas, el camí a seguir.(Cassano, 2004)
I PER QUÈ NECESSITEN TANT DE TEMPS ELS INFANTS???? ÉS UNA PÈRDUA DE TEMPS!!!!
I els infants diuen:
NECESSITEM TEMPS PER A PERDRE EL TEMPS!
Necessitem temps per a...
Meravellar-nos...
Escoltar i parlar...
.JPG)
Donar-nos temps, guanyar temps...
Jugar...
I en definitiva... necessitem temps per a créixer
I vosaltres, què en penseu? Voleu fer alguna aportació més sobre per què necessiten temps els infants?
Els nens necessiten temps per a anar a poc a poc i gaudir i aprendre de cada detall del món que els envolta, per provar i inventar coses noves, ho tinc claríssim, el que passa és que aquest tempo, encara que els pares intentem respectar-lo els caps de setmana i durant les vacances, xoca frontalment amb la vida adulta que està marcada per la tirania del rellotge. És cert que quan els nens surten d'escola, podem relaxar-nos i fer que el temps flueixi al seu ritme, però es fa difícil quan s'ha d'anar a escola, al metge, a comprar, cal preparar el sopar per anar a dormir aviat, etc. És una veritable llàstima que no hi hagi més flexibilitat per a conciliar ritmes vitals. Nosaltres, ja fa temps que hem acceptat el fet que els caps de setmana evitem en tot el possible quedar a una hora concreta. Mirem d'anar relaxats i si alguna cosa no es pot fer, no es fa. Però és molt difícil d'explicar...
ResponEliminaTens molta raó en això que dius, dins d'aquest sistema no hi ha temps pel propi ritme, pel ritme vital, així no pensem i actuem. Per això és important el no temps, el gaudir del ara i del moment i el poder parar i respirar.
ResponEliminaDoncs intentem en la mesura que podem amb sentit comú pensar més com a infants: captar cada moment com únics, parar el temps, concentrar-nos, investigar, crear, jugar....
ResponEliminaTens tota la raó del món. Volem fer moltíssimes coses cada matí, no sé si perquè pensem que si no els xiquets no aprenen, o si per a que es note que treballem de valent. I potser els xiquets necessiten molt més de temps per a les seues coses, però també per a assimilar les coses que volem que assimilen en uns segons. A mí mateixa em molesta anar amb massa pressa, de segur que per als xiquets és encara pitjor. I després, a més, no saben avorrir-se, perquè sempre estàn fent alguna activitat, i quasi sempre propossada per adults. Afortunadament ja hi ha qui comença a plantejar-se açò del ritme...
ResponEliminaAi si Mariona! Els infants són els mestres dels adults, i si sabem enmirallar-nos en ells, podem aprendre tant...
ResponEliminaJo igual que la Mònica, tinc sagrat haver de còrrer els caps de setmana. I si els deixem fer, veiem que tenen el seu propi ritme i que són com rellotges perfectes. Només em de procurar desaprendre i aprendre d'ells i elles. No trobes? Felicitats per el blog.