¡TRADUCE "VEURE, PENSAR I SENTIR"!

3 de gen. 2011

CRÒNICA DEL FESTIVAL DE LA INFÀNCIA

 Després d'haver escoltat una molt bona crítica sobre el Festival de la Infància, el passat 31 de desembre vaig anar amb la família. Com que plovia i era el darrer dia de l'any, no hi havia gaire gent. Després de pagar 10 €, vam accedir al recinte. Dintre de les activitats, hi havia propostes interessants i, d'altres, que s'allunyaven una mica de la idea del Festival. 
Les propostes anaven destinades, sobretot, a infants d'entre 4 i 8 anys (com a màxim). Pels més petits hi havia poca cosa (un parell d'stands amb joguines). Un dels espais pels menuts (destinat a infants de 0 a 3 anys), estava situat dintre de tot un conjunt d'activitats per a més grans. Els nens i les nenes que volien accedir-hi, ho havien de fer sols, de la mà d'una persona desconeguda, deixant a les famílies a molts metres. 
Una altra activitat, que cridava molt l'atenció de les nenes, era una passarel·la de moda amb Custo Barcelona (allà els donaven roba, les maquillaven i les convertien en models per una estona). Anava destinada a nenes fins als 10 anys. La meva cosina va voler participar (té 10 anys). Quan la van veure, van dir que no buscaven aquell perfil, que havien de ser nenes que semblessin més petites, i no li van donar l'oportunitat de participar.Crec que és una actitud que no va, en res, amb el Festival on, se suposa, que els protagonistes són els infants, amb tot d'activitats lliures perquè s'ho passin bé.
A l'hora de menjar, els preus eren elevadíssims, per la qual cosa vam decidir marxar fora. Un altre tema és que, si surts, no et tornen deixar a entrar. 
Per què una activitat que hauria de ser per gaudir posa tantes traves?

2 comentaris:

  1. es muy bonito en la forma, yo había ido de pequeño, pero no nos engañemos, los organizadores quieren beneficios también a costa de los peques de la casa, y eso es muy triste...

    ResponElimina