Translate

Cercar en aquest bloc

S'està carregant...

17 març 2015

LA PEDAGOGIA DEL FANG

Què passa els dies de pluja que patis i parcs són plens de fang i bassals? 
Moltes escoles decideixen no sortir a jugar a fora. Moltes famílies pensen que fa massa fred i si els nens/es es mullen es posaran malalts. Altres persones pensen que embrutar-se és dolent. 

I altres...

No s'ho pensen en calçar-se les botes d'aigua, posar-se l'impermeable i sortir a fer xip-xap, a tocar el fang i a embrutar-se!

En aquesta entrada vull exposar els "sabies que...?" de jugar amb fang, però no el fang que comprem a les botigues de manualitats, sinó el fang que ens dóna la terra! 

Em sorprèn com hi ha persones que paguen per fer-se un massatge o una sessió terapèutica amb fang; però s'esgarrifen si s'embruten una mica les sabates amb l'aigua d'un bassal. Quina diferència hi ha? Si es paga per fer teràpia amb fang voldrà dir que és molt positiu, no? Doncs prepareu-vos perquè no només és positiu, sinó necessari pels infants!

Sabies que...

... jugar amb el fang et fa sentir més feliç?

Forces of change
Quan es toca i es manipula fang el nostre estat d'ànim millora. Per què? Alguns científics han descobert que la brutícia del fang conté uns bacteris anomenats Mycobacterium vaccae. Es tracta d'un bacteri que es troba a terra i s'està investigant el seu ús en malalts d'asma, càncer, depressió, lepra, psoriasis, dermatitis simple i tuberculosi. Estar en contacte al Mycobacterium vaccae estimula la producció de serotonina, l'hormona de la felicitat (Wikipedia, 2013). Però això no és tot! La investigadora Dorothy Matthews ha observat que aquest bacteri pot millorar la capacitat d'aprenentatge i afirma que seria molt positiu que a les escoles es programessin aprenentatges a l'aire lliure, així s'adquiririen noves habilitats (Sanz, 2013).


... jugar amb el fang et connecta amb la natura?

Segur que heu sentit del trastorn per dèficit de natura. El primer en fer servir aquest terme va ser Richar Louv a un llibre titulat Last Child in the Woods. Hi ha una preocupació global pel fet que els infants cada vegada estiguin menys connectats amb la natura. A les escoles els patis poden tenir algun arbre (en el millor dels casos) o estar coberts de ciment. En algunes escoles promouen la creació d'horts i jardins però... és suficient? És suficient mitja hora de joc a l'aire lliure (pati) al dia? És suficient una excursió al trimestre? (tenint en compte que no totes són a la natura) És suficient els parcs de les ciutats amb terres tous i estructures fabricades pels adults? La resposta és NO, NO ÉS SUFICIENT.

Yummy Mummy Club

Dyment, a l'any 2003 va fer un estudi on va voler investigar sobre l'impacte del joc a l'aire lliure. Els resultats van demostrar que l'entusiasme i les ganes d'aprendre dels infants van augmentar en comparació amb els alumnes que estaven a l'interior i només sortien a l'hora del pati; pel que fa als mestres, la seva motivació per l'ensenyament també va augmentar. 
El fang, en aquest context, aporta una part de la natura, ens ajuda a connectar amb ella i a sentir-nos millor. 


... jugar amb el fang millora l'estat de salut?

Growing A Jeweled Rose

He sentit moltes vegades, sobretot en boca dels nostres grans, que jugar amb la terra i el fang fa que els infants "creixin forts i sans". I és del tot cert! Investigacions recents han demostrat que el "joc brut" (en el sentit literal del terme) millora el sistema immunològic i pot prevenir futures al·lèrgies. L'obsessió de molts adults per tenir sempre les mans netes deixa als infants indefensos. Richard Gallo, dermatòleg, va trobar que els bacteris anomenats estafilococs poden reduir una inflamació després d'una lesió, però només quan són presents a la superfície de la pell (Wardrop, 2009).

Deixa als teus fills/es ser nens/es. La brutícia és bona. Si el teu fill/a no s'embruta cada dia, no estarà fent la seva feina. No estarà construint el seu sistema immunològic. (Mary Ruebush)
 ... jugar amb el fang millora les habilitats cognitives?

El mateix bacteri del que hem parlat abans (el Mycobacterium vaccae), en produir felicitat, genera motivació i millora les funcions cognitives.

Housing a Forest

 ... jugar amb el fang ajuda als infants a aprendre i a desenvolupar-se?

És ben sabut que el joc sensorial és molt important, sobretot amb els més petits. Però quan juguen amb el fang no només treballen la part sensorial, sinó que posen en joc les habilitats motrius, les habilitats lingüístiques, fan ciència i matemàtiques. A més a més, el fang es pot convertir en un mitjà d'expressió artística i provoca el joc simbòlic (aquests cafès i aquests pastissos de fang deliciosos!). 
Haurem de fundar la pedagogia del fang??

Play based Learning


... jugar amb el fang desenvolupa la creativitat?

Camp Slop
La creativitat, en boca de tothom darrerament! I amb raó! El desenvolupament d'un pensament creatiu (lligat al pensament crític) encara és un tema pendent. El fang esdevé un gran mitjà d'expressió de la creativitat per la gran quantitat de propostes que permet realitzar. Us convido a tafanejar el blog Artful Kids, concretament l'entrada The Art of Mud

... jugar amb el fang no té edat?

Mentre els més petits poden estar enfeinats a nivell sensorial, els més grans poden fer construccions i els adults ens fem un bany terapèutic! El fang no té edat, és apte per a tots els públics!

I més coses...
  • És gratuït. Només es necessita terra i aigua.
  • Es troba a tot arreu!
  • És un "must" de la infància. No hi ha infància sense fang. Recordeu moments de la vostra infància relacionats amb el fang? Jo molts, moltíssims!
  • Permet connectar amb els altres. 
Encara cal pensar-s'ho més?

ABC does
  
Informació extreta i adaptada de "Map Child Care"

-----------------


Wikipedia (2013). Mycobacterium vaccae. Recuperat el 17 de març de 2015 de http://es.wikipedia.org/wiki/Mycobacterium_vaccae

Sanz, E. (2013). La felicidad y la inteligencia se pueden transmitir a través de una bacteria. Recuperat el 17 de març de 2015 de http://www.muyinteresante.es/salud/articulo/la-felicidad-y-la-inteligencia-se-pueden-transmitir-a-traves-de-una-bacteria

Wardrop, M. (2009). Children should be allowed to play in the dirt, new research suggest. Recuperat el 17 de març de 2015 de http://www.telegraph.co.uk/news/health/news/6630394/Children-should-be-allowed-to-play-in-the-dirt-new-research-suggests.html 

11 març 2015

ESCOLA ALTERNATIVA? ESCOLA TRADICIONAL?

He estat donant moltes voltes al cap sobre si escriure o no escriure d'aquest tema i finalment m'hi he llençat. 

Ja fa temps que llegeixo opinions sobre l'educació lliure, educació alternativa, pedagogia Waldorf, mares de dia... N'he llegit d'escriptors fanàtics i defensors 100%, d'escriptors amb certa por al que promouen "aquestes pedagogies" i d'escriptors que hi estan completament en contra. 

Fa molts anys que m'estic formant en altres maneres de veure l'educació i he tocat una mica de tots els àmbits: Montessori, Waldorf, Reggio Emilia, educació viva, educació activa... També he estat mestra a l'escola pública convencional; i acompanyant a espais alternatius. Veig la realitat des de punts de vista molt diferents i he arribat a una conclusió: TOTS SÓN IGUALS EN LA SEVA DIFERÈNCIA.


Amb aquesta primera afirmació potser algú se'm menjaria (i l'entendria, jo també ho hagués fet quan vaig començar a treure el nas per pedagogies diferents), però abans que em deixin argumentar, el meu "tots són iguals en la seva diferència" té diferents matisos que voldria explicar:
  • Entenent l'escola com a un organisme viu que es transforma, s'adapta, canvia, creix... totes les escoles són diferents, no hi ha pas dues d'iguals. Per això no podem encabir al mateix sac totes les escoles "convencionals" ni totes les escoles "alternatives". El primer pas que crec que cal fer és treure les etiquetes de "convencional" (o tradicional) i "alternatiu" perquè des de segons quina visió s'apliqui aquesta etiqueta pot tenir connotacions positives o molt pejoratives. Fent saquets l'únic que fem és això que volem evitar al món: agrupar els infants i les persones segons uns indicadors generals. Què defineix una escola d'alternativa o de convencional? Quins indicadors se segueixen per a fer aquesta classificació? Només sortirien dos sacs? 
  • Sota la meva experiència (que pot ser completament diferent a la de qualsevol altra persona) les anomenades "escoles lliures" o "escoles alternatives" són i no són en si mateixes escoles. En aquests moments prefereixo anomenar-les "alternatives a l'escola", perquè és el que són en realitat: davant d'una necessitat de les famílies d'educar als seus fills/es des d'una visió diferent sorgeixen alternatives a l'escola (que en realitat es voldria que es contemplés aquesta alternativa com una normalitat, però sembla que encara no estem preparats). Igual que l'escola, cada alternativa és un espai diferent i d'aquí sorgeix la riquesa dels mateixos. En la creació d'un projecte s'aboquen desitjos i pensaments individuals i col·lectius que doten d'una identitat inigualable a l'espai en si i que desemboquen en un projecte educatiu únic. Sempre cal pensar que una escola, fora del seu context, deixaria de ser l'escola X i es convertiria en una altra. 
  • Tan vàlides són les escoles com les alternatives a l'escola. Totes són necessàries des del moment que cobreixen les necessitats de les famílies, educadors i infants que hi assisteixen. Si no fossin vàlides ni necessàries, simplement, desapareixerien. 
Portem alguns anys amb crisis molt profundes, no només a nivell econòmic. Aquestes crisis (sovint iniciades en el nivell personal) porten a repensar-nos la vida i els seus processos. En conseqüència sorgeixen dubtes, interrogants, necessitats... i es busquen solucions i respostes que sovint s'allunyen d'allò que entenem per "normal". I què? Algú ha de fer el primer pas, no? Parlo en general, de tots els models pedagògics, de totes les tipologies d'escoles i de projectes. Malauradament quan un es decideix a fer el pas, la resta volen imitar-lo cometent l'horror de copiar exactament el que fan sense atendre al context. I, és clar, no funciona... Conseqüentment el resultat és: no funciona ergo no és vàlid. 

Font: La Tabalacera

No vull allargar-me gaire en aquesta entrada, tinc molt a dir, però vull transmetre una única idea: no hauríem de jutjar ni criticar cap manera de fer. Ja he dit que tot és vàlid i necessari. Ningú és millor ni ningú pitjor. "En la variedad está el gusto", no?

I és més, tot i que des de perspectives diferents, camins diferents, punts de partida diferents, èpoques diferents... tothom té un objectiu en comú: transformar! Potser caldria unir esforços (ni uns són els hippies rarets ni els altres són els Rottenmeier) tots som persones amb la intenció de transformar l'educació. I si compartim i unim esforços?

23 febr. 2015

UN TOMB PER REGGIO EMILIA: PART V. LA DOCUMENTACIÓ COM A PRÀCTICA PEDAGÒGICA

Un dels trets diferencials de l'educació a les escoles municipals de Reggio Emilia és la documentació pedagògica. 

Documentar significa pensar i saber pensar  (Annalia Galardini)
Amb la documentació el paper de l'educador/a fa un gir, transformant-se d'executor a professional reflexiu, és a dir, un educador/a capaç de reflexionar sobra la pràctica i construir sabers i coneixements a partir de les experiències que es viuen en el dia a dia. 

Però... què és documentar?

Documentar és explicar, narrar... Cada dia passen una gran quantitat de coses, situacions, accions... que corren el risc de quedar-se oblidades, de passar desapercebudes... sovint són petites coses que es fan grans quan es capten i es reflexiona al voltant d'elles. Són moments ordinaris que esdevenen extraordinaris quan un adult els dóna significat

La documentació ens ajuda a explicar, però també a donar visibilitat a l'infant, a allò que fan i, per tant, es dóna importància a les seves accions. 



A qui va dirigida la documentació?

ALS INFANTS

Quan es documenta vol dir que s'observen les accions i el comportament de les nenes i els nens, així, ells reben que allò que fan és important, a més a més d'ajudar-los a recordar les situacions i activitats realitzades. Pels infants, la documentació dóna valor a allò que fan. 

A LES FAMÍLIES

La documentació pensada per a les famílies pot aparèixer amb diversitat de formes i suports: des de reculls de les activitats, fins a una imatge amb frases que van de l'escola a casa... És una forma de fer-los participar en les reflexions que fan els educadors/es i de fer-los comprendre el valor de les petites accions, de la quotidianitat del dia a dia. Així es crea una reflexió i un diàleg conjunt entre l'escola, els/les educadors/es, els infants i les famílies. 

A LA COMUNITAT

La documentació ha de sortir de l'escola cap a una comunitat més àmplia: exposicions, publicacions... així es dóna una prova de la potencialitat i el poder dels infants.

A més a més la documentació ajuda a crear una identitat de tots els espais de l'escola.



Quin és el camí cap a aquesta pràctica reflexiva?

El primer pas és esmolar la mirada, estar desperts/es a tot el que passa al nostre voltant, sentir curiositat... 

Entenent l'escola com a laboratori d'investigació i als infants com a investigadors, queda clar el paper de la documentació com a aportació d'evidències sobre les descobertes i les investigacions. 

La documentació fa visibles les estratègies cognitives dels infants, les seves maneres de fer i els processos que hi realitzen. 

El nostre objectiu i deure no ha de ser anul·lar les diferències, sinó escoltar i donar valor i qualitat a les diferències dels infants.  (Mara Davoli)
Correm el risc de que els adult ens conformem amb el saber fer dels infants. Però el saber i l'entendre és més important perquè és un prolongament del saber fer. Dominar tècniques d'observació, documentació i reflexió de les accions dels infants hauria de ser un requisit dels adults que els acompanyen. 

Quina documentació?

DOCUMENTACIÓ DE PARETS


Fan que l'escola parli a través de les parets. A l'entrada hi ha una cartellera que presenta els trets d'identitat de l'escola. Valora el projecte educatiu i dóna importància a la identitat de l'escola. A cada espai també hi ha una documentació que el presenta i fa visibles les activitats que s'hi realitzen. És un recurs que dóna llegibilitat als espais.



DIARIS

A l'entrada de cada aula un diari explica què passa en el dia a dia. És un recurs molt eficaç per a la comunicació amb la resta de la comunitat, a més a més de ser un instrument de creació de la memòria de grup.


PORTAFOLIS INDIVIDUALS


Són una evidència dels processos dels infants. Després se'ls emporten a casa. 

NOTES I OBSERVACIONS


Quaderns de notes i observacions que fan els/les educadors/es durant el joc dels infants, on expliquen els seus processos, investigacions, descobertes... Aquestes notes poden fer-se públiques com a, de nou, una evidència d'accions. 

Aquests quatre exemples només són un tast de formes de documentar. 

De quina manera?

La documentació ha de presentar-se tenint en compte els criteris de cura i sentit estètic. 
  • La cura està relacionada amb la qualitat dels espais i de les accions. 
  • La documentació ha de ser agradable estèticament i s'ha de poder llegir en un temps curt. 
  • Ha de ser capaç d'establir comunicacions i de fer venir ganes de saber-ne més. 
  • Les imatges que s'hi presentin han de ser triades perquè la documentació tingui sentit: imatges que puguin sorprendre, amb una seqüència capaç de mostrar les accions que succeeixen. Cal recordar que la imatge és una manera de transmetre el pensament i l'emoció.
  • El text que acompanya les imatges ha de ser breu, eficaç però no banal. Si fos banal la imatge baixaria de nivell.
Cal tenir present que la documentació no es pot realitzar individualment, es tracta d'un procés de col·laboració de tot l'equip. La documentació és el resultat d'un camí de reflexió i diàleg. 




Les idees del text i frases són tretes de les intervencions de Gloria Tognetti, Annalia Galardini, Sonia Iozelli i Mara Davoli a la Jornada d'Educació Infantil "Documentar la vida quotidiana: afinar els ulls per captar moments" organitzada per l'Associació de Mestres Rosa Sensat el dia 11 de juliol de 2009.

Per a més informació:


19 febr. 2015

CREACIONS, EFIMERITAT I ESPAIS

Avui voldria reflexionar sobre la creació dels infants: 

què creen? com ho fan? com els acompanyem a fer-ho? quin espai els facilitem? i quins materials?

El concepte: ja fa temps que vaig decidir no posar nom a les accions que realitzen els infants en determinats moments. És habitual preguntar-los: "estàs dibuixant?", "ui, veig que retalles!", "què pintes?"... Vaig observar que aquestes expressions generen certa confusió i vaig optar per dir-los: "estàs creant!" i quan els ofereixo algun material (provocacions) els hi dic: "vols fer una creació?". La paraula creació genera menys confusió perquè en el dia a dia els infants estan creant contínuament, i no només creen a nivell artístic, sinó amb tots els seus llenguatges (tal i com deia Malaguzzi).  Al cap de pocs dies venen i diuen: "Vull fer una creació!" i llavors arriba la pregunta màgica: "i què necessites per a fer-la?". Arribats a aquest punt l'infant entén que ell/a és el/la responsable de les seves creacions i que té la llibertat d'escollir de quina manera la vol realitzar. Així que et responen amb coses com: pinces, flors, pals, la càmera de fotos, botons... I entenen que crear va molt més enllà de dibuixar o pintar. El punt màxim arriba quan estan saltant o ballant i et diuen: "estic fent creacions amb el cos!".





L'espai

Quin espai per crear? I quan parlo d'espai no em refereixo només al taller d'art o atelier. Parlo d'un espai creador i creatiu, entenent per creador i creatiu que té les característiques de:

transparència, permeabilitat, transferència, riquesa


Imatges de Barn Companiet


Transparència perquè deixa veure el que passa dintre; Permeabilitat perquè decideix, com si d'una membrana es tractés, allò que entra i allò que no; allò que surt i allò que s'hi queda; Transferència entesa com la relació i la comunicació de l'espai amb les persones i l'entorn; Riquesa d'elements i de provocacions. 


Nido La Casa Amarilla

Aquestes característiques es poden donar tant al jardí, com a l'espai de joc simbòlic, el de construccions o el d'art. 

Nature's Play Preschool Pegasus

Nido La Casa Amarilla

Nido La Casa Amarilla

Nido La Casa Amarilla
Voleu veure més espais? No us perdeu aquest taulell del Pinterest.

 Els materials

Permanència i efimeritat. És habitual classificar els materials segons si són estructurats o no estructurats, però considero interessant la classificació segons si són permanents o efímers. 

Dibuixar sobre el mirall - efimeritat
Què fem amb les creacions dels infants? Algunes vegades es guarden, d'altres s'exposen, d'altres es trenquen, d'altres es llencen. Però, sota quins criteris realitzem aquestes accions?
Sobretot vull incidir en l'exposició: moltes escoles es converteixen en exposicions d'art (ja parlarem en una altra entrada si copiar un quadre de Miró, per exemple, és art o no). Però... els hem preguntat als nens i nenes si volen que s'exposin les seves creacions? I... les creacions sempre han de ser en paper? També es realitzen amb fang, per suposat, però fora de les tècniques artístiques típiques (pintura, dibuix, collage, modelat...) es realitzen poques experiències. I què passa amb les creacions que fan els infants jugant a nines? I les construccions? Deixem un espai per a donar importància a aquestes creacions? Les exposem? 

De vegades les provocacions fan un gir en els seus camins...
De l'efimeritat a la transformació dels materials

De quina forma es fan servir els materials? Hi ha una única manera vàlida?

Proposta efímera

 Què fa l'adult?

L'adult és generador d'espais i de provocacions de qualitat; acompanya als infants en les seves descobertes i creacions donant sentit i significat a les seves accions a través de l'observació pacient i relaxada. Gràcies a aquestes observacions, l'adult pot gestionar els interessos i necessitats dels infants i donar resposta a elles a través dels materials i l'ambientació. 

Espais preparats, no deixeu de veure aquesta entrada


Sobretot recomano la lectura de "Cinco Razones para Dejar de Decir "¡Muy bien!"

Aquesta és una entrada molt generalista, si voleu més informació sobre espais per a la creació i materials permanents i efímers podeu posar-vos en contacte amb mi. 

15 febr. 2015

MASSA VOLTES AL TEMPS

Un infant pot ensenyar tres coses a un adult:
1.A posar-se content sense motiu
2.A estar sempre ocupat amb alguna cosa
3.A saber exigir amb totes les seves forces allò que desitja.
 

(Paulo Coelho)
Tot reflexionant, observant i parlant amb companys i companyes de professió me n'adono d'un fet del qual tothom és conscient: "donem massa voltes al temps". Amb aquesta metàfora vull plasmar la quantitat de voltes i voltes i voltes que donem a un minut, o a una hora, o a un dia... sembla que el dia, minut o hora vulgui acabar, però l'omplim d'activitats a fer i sembla que mai arriba a la seva fi. 

A l'escola és igual, només cal parar-se a observar un dia qualsevol a les 9 del matí, tot són escorredisses i nervis: que si cal obrir la porta, que si una mestra no ve, que si he de fer unes fotocòpies, que si arribo tard, que si no he trobat aparcament, que si he d'entregar uns papers... Massa voltes de temps... 

Un cop a l'aula el temps es relaxa, però no gaire: que si les rutines, que si el projecte, que si hem de regar les plantes, que si avui toca tallers, que si ve el mestre de psicomotricitat, que si és hora d'esmorzar, que si sortim al pati i et portes l'esmorzar que no has acabat, que si a rentar les mans ràpid perquè marxem a música... Les hores es passen de voltes... 

Arriba un punt que es donen tantes voltes a les hores que ja no sabem si el rellotge gira cap a la dreta o cap a l'esquerra. 

Arriba un punt que es corre tant en donar les voltes que en lloc del tic-tac del rellotge sentim el tac-tac del cor atrafegat.

Arriba un punt que ens hauríem de parar, respirar, observar al nostre voltant i preguntar-nos com volem fer les voltes a les hores. 

I sobretot, sobretot, preguntar-nos:

Quina noció de temps estem donant als infants?
corre, de pressa, ràpid, va, anem, vinga, espavila, som-hi... 
quantes vegades es diuen aquestes paraules al llarg del dia?

Imagina... imagina sols per un moment una escola relaxada, una escola amable, una escola sense presses, una escola on es respecta el pas del temps com a quelcom natural i no forçat. 

Els infants no tenen noció del temps, coneixen el pas del temps però no entenen el concepte. Saben que el temps passa, saben que ahir era "el que vaig fer", que demà "faré" i que avui és avui, ara, en aquest moment. Els infants viuen el dia a dia gaudint de cada minut i segon que els regala la vida. I nosaltres, adults, pretenem robar-los el "tac" dels segons i que vagin al ritme del "tic-tic-tic-tic" frenètic del "món dels grans".

I jo em pregunto... qui som els adults per robar el temps dels infants?

Cal ser lents com un tren vell dels d’abans, ple de camperoles vestides de negre, com qui va caminant i, de cop, veu obrir-se el món com per art de màgia, perquè caminar dret és passar les pàgines d’un llibre mentre que corrents no es veu més que la coberta. Cal ser lents, gaudir de les aturades per tornar la vista enrere i mirar el camí recorregut, per sentir el cansament que conquista com una melangia els nostres membres, per sentir enveja de la dolça anarquia de qui inventa, pas a pas, el camí a seguir.

(Cassano, 2004)
I molts diràn: 

I PER QUÈ NECESSITEN TANT DE TEMPS ELS INFANTS???? ÉS UNA PÈRDUA DE TEMPS!!!!

I els infants diuen: 

NECESSITEM TEMPS PER A PERDRE EL TEMPS!

Necessitem temps per a...

Meravellar-nos...



Escoltar i parlar...



Donar-nos temps, guanyar temps...




Jugar...


I en definitiva... necessitem temps per a créixer


I vosaltres, què en penseu? Voleu fer alguna aportació més sobre per què necessiten temps els infants?

Psicomotricitat i educació

Arteatrelier (arte y teatro)