Tradueix aquesta pàgina | Traduce esta página

Cercar en aquest bloc

S'està carregant...

25/07/2014

NO MOLESTAR! CERVELL EN DESENVOLUPAMENT!

 Com a adults hem de donar als nens el sentit de les seves possibilitats, una escola on hi hagi una reciprocitat cultural entre nens i adults, la qual cosa comporta que els nens tenen una major consciència d'allò que fan, quan ho fan i per què ho fan.

Loris Malaguzzi



Aturar el temps és feina fàcil pels infants quan estan concentrats en alguna activitat que els interessa molt. Qualsevol acció, moviment, pensament, mirada, joc d'un infant hauria d'estar protegida contra adults contaminats pels horaris, pendents del rellotge i del pas del temps, perquè no es pot "perdre el temps", no es pot "entretenir en coses vanals"... Però si aquest adult absorvit pel temps seiés i observés als infants en la seva activitat, veuria l'efimeritat del ritme i de l'espai, la conjugació del fer i el pensar en la seva màxima expressió perquè mai sabem què passa per la ment dels nens i nenes quan res del que succeeix al seu voltant els treu de la seva concentració. Segurament quelcom molt gran, raonaments i reflexions profundes que fugen de la comprensió adulta perquè, simplement, no recordem (o ens neguem a recordar) aquells instants de joc que feien que s'aturés el temps.
Les imatges recollides sota el títol "No molestar! Cervell en desenvolupament!" volen convidar a la reflexió sobre l'activitat infantil i la cultura d'infància. Cal veure aquesta activitat amb una visió nova per adonar-nos que, abans d'interrompre quelcom tan sagrat com és el joc dels infants, cal fer una passa enrera, respirar i admirar la grandesa de les seves accions i reflexions. Simplement perquè darrera d'aquests jocs, hi ha un cervell en plena expansió, que necessita temps, un temps lent i relaxat que acompanya a les nenes i als nens en el seu passeig pel món, en el seu mirar i en la seva descoberta. 

Els nens... sempre convidant-nos a pensar... Bona reflexió a tothom!





24/07/2014

ESTRÉS DES DE PETITS, EFECTES D'UN SISTEMA EDUCATIU

Els efectes del sistema educatiu actual són ben visibles en els nostres infants. He trobat aquest article a la web "Permiso para ser niño". Interessant espai ple d'entrevistes, articles, estudis... 

Bona reflexió!

-------



En la actualidad, las sobreexigencias van creciendo día a día para los niños y las niñas, ¿cuáles son las consecuencias en su salud mental y bienestar general?

Ya desde 1997, el terapeuta peruano Roberto Lerner alertaba que en los últimos años parecía haber aumentado notablemente el número de niños y adolescentes que mostraban todas las características físicas y psicológicas del estrés. Él describía lo siguiente a partir de lo que observaba en su experiencia, “ocurre que estamos presionando demasiado, de manera desordenada y sin ofrecer colchones que amortigüen los efectos de nuestras exigencias”.

Por el temor de que las fuentes tradicionales de formación e información (escuela y familia), ya no fueran suficientes, se les llevaba a los niños de actividad en actividad con la idea de prepararlos bien para el futuro. Estas actividades estaban organizadas desde fuera y sin permitirles asumir un “ocio creativo” (actividades que vengan desde adentro de ellos mismos), lo que era igualmente importante para el desarrollo emocional e intelectual. Lerner alertaba que frente a ello las instituciones educativas, sintiéndose presionadas comenzaban en forma apresurada a poner en marcha programas sobre exigentes[1].

Esta realidad no ha cambiado, se podría decir que se ha acentuado. El estrés sigue afectando cada vez más a nuestros niños. Diversos estudios acumulados sobre la fisiología del estrés muestran claramente que los circuitos neuronales responsables de la capacidad de afrontar el estrés, que es vital para la sobrevivencia del ser humano, son particularmente maleables (sea en sentido positivo o negativo) durante el periodo fetal y de temprana infancia. Siendo dos factores los que especialmente fortalecen o debilitan esta capacidad:
  • El primero es cuán frecuentemente y con qué duración el bebé y niño ha estado expuesto al estrés, puesto que la frecuente y sostenida activación de los sistemas cerebrales que responden al estrés, debilita su capacidad y genera una mayor vulnerabilidad a un rango de desórdenes físicos y comportamentales en el futuro (depresión, trastorno de ansiedad, alcoholismo, abuso de otras drogas, enfermedades cardiovasculares, diabetes).
  • El segundo factor es que la calidad de las relaciones que establecen los niños con sus cuidadores (padres, maestros) tiene un rol fundamental en la regulación de la producción de la hormona del estrés durante los tempranos años de vida.[2]
Nuevamente, las evidencias sobre desarrollo infantil nos muestran lo sensible de los primeros años de vida y por lo tanto la urgencia de replantear los modelos educativos, poniendo en el centro de ellos las necesidades auténticas de estas etapas. No sólo para darles lo mejor, lo que se merecen, sino porque de no hacerlo estaremos causando un profundo daño físico, mental y psicológico a las generaciones más jóvenes actuales y futuras.


Conocer de cerca las consecuencias de exponer a nuestros hijos e hijas a tratos y exigencias inadecuados para su edad, nos permitirá tomar decisiones informadas sobre su presente. Porque… ¡Para que sean GRANDES, primero debemos dejarlos ser niños!


[1] Lerner, R. (1997) “El estrés de los menores” (págs. 87-88). En “Hijo de mis padres, padre de mis hijos II”. Lima.


[2] National Scientific Council on the Developing Child (2005). Excessive Stress Disrupts the Architecture of the



Developing Brain: Working Paper #3. http://www.developingchild.net

06/10/2013

MANIFEST DE L'EDUCACIÓ QUE VOLEM!



MANIFEST DE L'EDUCACIÓ QUE VOLEM!

L'Educació actual moltes vegades no té en compte a la persona, ens tracten com a robots, recipients que s'han d'omplir de fòrmules, informacions, dates, dades... i ens desconecten de nosaltres mateixos/es, de la nostra essència. 

Hores asseguts a una cadira, davant d'un professor que té la veritat absoluta de les coses. Hores tancats a aules. Hores davant d'un llibre que ens explica com és la vida quan nosaltres mateixos/es podríem descobrir-la, investigar-la, jugar amb ella... 

Per això, sento la necessitat, després de molt de temps sense publicar cap post, de fer un manifest de l'Educació que Volem:


  • Una educació RESPECTUOSA, que tingui en compte les necessitats i ritmes de cada persona i no interfereixi en el seu procés d'aprenentatge, deixant pas a la investigació i experimentació a través de la metolodogia assaig-error.
  • Una educació GLOBAL, ja que el món és un tot i no quelcom seccionat en assignatures o matèries. Treballem de manera interdisciplinar.
  • Una educació CREATIVA, perquè l'art, en totes les sevse vessants, és un llenguatge universal que permet a l'infant expressar-se i posar en marxa molts mecanismes d'aprenentatge, descoberta i creació. 
  • Una educació INTEGRAL, perquè té en compte totes les dimensions de l'ésser (física, emocional, psicològica, cognitiva i espiritual), sense donar més importància a unes que a les altres. 
  • Una educació ANTIAUTORITÀRIA, partim de la base que tots som iguals però diferents, ningú pot imposar la seva visió de les coses. La disciplina és considerada una forma de manipulació i de control. Defensem els límits i les normes consensuades per tota la comunitat. 
  • Educació COMUNITÀRIA, perquè tots som agents educatius (família, educadors, infants, barri...).
  • Una educació VIVA, perquè les coses vives es transformen, es desenvolupen, canvien... es tracta d'un model que està en contínua avaluació i transformació per a poder donar resposta a les necessitats autèntiques de la societat. 
  • Una educació VIVENCIAL, perquè les coses que es fan, que es viuen i que s'experimenten, són les que queden permanents en el temps. Prioritzem els aprenentatges vivencials, perquè són més significatius.

Vols fer la teva aportació? Quina és l'educació que vols?


10/11/2012

ANEM A CAÇAR UN ÓS?

Donant vida a un conte. Vamos a cazar un oso de Michel Rosen i il·lustrat per Helen Oxenbury.



En aquest conte, una família se'n va a caçar un ós. Camí a la seva aventura troben tot tipus d'obstacles que han d'atravessar: un prat (suish, suash!), un riu profund i fred (glo, glo, glorogló!), un terreny de fang enganxifós (plochi plochi plochi plop!), un bosc verd i fosc (túpiti túpiti túpiti tip), una tempesta de neu (suuu! uuuu! Juuuuuu! Uuuuu!) i una cova estreta i tenebrosa (tiqui tiqui tiqui tac!).
Però a la cova els espera un ós de veritat! Fan mitja volta i tornen a fer el mateix camí però molt més ràpid, amb l'ós perseguint-los, i van directes a casa per amagar-se sota el llençol!
Una fantàstica aventura amb unes il·lustracions exquisites que he volgut portar a la vida real...



ANEM A CAÇAR UN ÓS?



Pel prat

Travessant el riu

Pel terreny ple de fang

Passant per una tempesta de neu

Creuant un bosc

I finalment... la cova... I UN ÓS!!!



També podem oferir un espai per a representar el conte en petit o, un minimón!

El prat estava representat per confeti verd.

El riu per boles de gel blaves (Alerta! el colorant que porten tenyeix moltíssim!)

La neu era escuma d'afaitar

El fang, argila de modelar amb aigua

El bosc estava representat per pedres i arbres (els arbres estan fets amb pasta "Fimo", cuita al forn).

I la cova... un cistell de vímet que guardava óssos al seu interior!









Us animeu a anar a caçar óssos??


Psicomotricitat i educació

Arteatrelier (arte y teatro)