Translate

Cercar en aquest bloc

S'està carregant...

23 febr. 2015

UN TOMB PER REGGIO EMILIA: PART V. LA DOCUMENTACIÓ COM A PRÀCTICA PEDAGÒGICA

Un dels trets diferencials de l'educació a les escoles municipals de Reggio Emilia és la documentació pedagògica. 

Documentar significa pensar i saber pensar  (Annalia Galardini)
Amb la documentació el paper de l'educador/a fa un gir, transformant-se d'executor a professional reflexiu, és a dir, un educador/a capaç de reflexionar sobra la pràctica i construir sabers i coneixements a partir de les experiències que es viuen en el dia a dia. 

Però... què és documentar?

Documentar és explicar, narrar... Cada dia passen una gran quantitat de coses, situacions, accions... que corren el risc de quedar-se oblidades, de passar desapercebudes... sovint són petites coses que es fan grans quan es capten i es reflexiona al voltant d'elles. Són moments ordinaris que esdevenen extraordinaris quan un adult els dóna significat

La documentació ens ajuda a explicar, però també a donar visibilitat a l'infant, a allò que fan i, per tant, es dóna importància a les seves accions. 



A qui va dirigida la documentació?

ALS INFANTS

Quan es documenta vol dir que s'observen les accions i el comportament de les nenes i els nens, així, ells reben que allò que fan és important, a més a més d'ajudar-los a recordar les situacions i activitats realitzades. Pels infants, la documentació dóna valor a allò que fan. 

A LES FAMÍLIES

La documentació pensada per a les famílies pot aparèixer amb diversitat de formes i suports: des de reculls de les activitats, fins a una imatge amb frases que van de l'escola a casa... És una forma de fer-los participar en les reflexions que fan els educadors/es i de fer-los comprendre el valor de les petites accions, de la quotidianitat del dia a dia. Així es crea una reflexió i un diàleg conjunt entre l'escola, els/les educadors/es, els infants i les famílies. 

A LA COMUNITAT

La documentació ha de sortir de l'escola cap a una comunitat més àmplia: exposicions, publicacions... així es dóna una prova de la potencialitat i el poder dels infants.

A més a més la documentació ajuda a crear una identitat de tots els espais de l'escola.



Quin és el camí cap a aquesta pràctica reflexiva?

El primer pas és esmolar la mirada, estar desperts/es a tot el que passa al nostre voltant, sentir curiositat... 

Entenent l'escola com a laboratori d'investigació i als infants com a investigadors, queda clar el paper de la documentació com a aportació d'evidències sobre les descobertes i les investigacions. 

La documentació fa visibles les estratègies cognitives dels infants, les seves maneres de fer i els processos que hi realitzen. 

El nostre objectiu i deure no ha de ser anul·lar les diferències, sinó escoltar i donar valor i qualitat a les diferències dels infants.  (Mara Davoli)
Correm el risc de que els adult ens conformem amb el saber fer dels infants. Però el saber i l'entendre és més important perquè és un prolongament del saber fer. Dominar tècniques d'observació, documentació i reflexió de les accions dels infants hauria de ser un requisit dels adults que els acompanyen. 

Quina documentació?

DOCUMENTACIÓ DE PARETS


Fan que l'escola parli a través de les parets. A l'entrada hi ha una cartellera que presenta els trets d'identitat de l'escola. Valora el projecte educatiu i dóna importància a la identitat de l'escola. A cada espai també hi ha una documentació que el presenta i fa visibles les activitats que s'hi realitzen. És un recurs que dóna llegibilitat als espais.



DIARIS

A l'entrada de cada aula un diari explica què passa en el dia a dia. És un recurs molt eficaç per a la comunicació amb la resta de la comunitat, a més a més de ser un instrument de creació de la memòria de grup.


PORTAFOLIS INDIVIDUALS


Són una evidència dels processos dels infants. Després se'ls emporten a casa. 

NOTES I OBSERVACIONS


Quaderns de notes i observacions que fan els/les educadors/es durant el joc dels infants, on expliquen els seus processos, investigacions, descobertes... Aquestes notes poden fer-se públiques com a, de nou, una evidència d'accions. 

Aquests quatre exemples només són un tast de formes de documentar. 

De quina manera?

La documentació ha de presentar-se tenint en compte els criteris de cura i sentit estètic. 
  • La cura està relacionada amb la qualitat dels espais i de les accions. 
  • La documentació ha de ser agradable estèticament i s'ha de poder llegir en un temps curt. 
  • Ha de ser capaç d'establir comunicacions i de fer venir ganes de saber-ne més. 
  • Les imatges que s'hi presentin han de ser triades perquè la documentació tingui sentit: imatges que puguin sorprendre, amb una seqüència capaç de mostrar les accions que succeeixen. Cal recordar que la imatge és una manera de transmetre el pensament i l'emoció.
  • El text que acompanya les imatges ha de ser breu, eficaç però no banal. Si fos banal la imatge baixaria de nivell.
Cal tenir present que la documentació no es pot realitzar individualment, es tracta d'un procés de col·laboració de tot l'equip. La documentació és el resultat d'un camí de reflexió i diàleg. 




Les idees del text i frases són tretes de les intervencions de Gloria Tognetti, Annalia Galardini, Sonia Iozelli i Mara Davoli a la Jornada d'Educació Infantil "Documentar la vida quotidiana: afinar els ulls per captar moments" organitzada per l'Associació de Mestres Rosa Sensat el dia 11 de juliol de 2009.

Per a més informació:


19 febr. 2015

CREACIONS, EFIMERITAT I ESPAIS

Avui voldria reflexionar sobre la creació dels infants: 

què creen? com ho fan? com els acompanyem a fer-ho? quin espai els facilitem? i quins materials?

El concepte: ja fa temps que vaig decidir no posar nom a les accions que realitzen els infants en determinats moments. És habitual preguntar-los: "estàs dibuixant?", "ui, veig que retalles!", "què pintes?"... Vaig observar que aquestes expressions generen certa confusió i vaig optar per dir-los: "estàs creant!" i quan els ofereixo algun material (provocacions) els hi dic: "vols fer una creació?". La paraula creació genera menys confusió perquè en el dia a dia els infants estan creant contínuament, i no només creen a nivell artístic, sinó amb tots els seus llenguatges (tal i com deia Malaguzzi).  Al cap de pocs dies venen i diuen: "Vull fer una creació!" i llavors arriba la pregunta màgica: "i què necessites per a fer-la?". Arribats a aquest punt l'infant entén que ell/a és el/la responsable de les seves creacions i que té la llibertat d'escollir de quina manera la vol realitzar. Així que et responen amb coses com: pinces, flors, pals, la càmera de fotos, botons... I entenen que crear va molt més enllà de dibuixar o pintar. El punt màxim arriba quan estan saltant o ballant i et diuen: "estic fent creacions amb el cos!".





L'espai

Quin espai per crear? I quan parlo d'espai no em refereixo només al taller d'art o atelier. Parlo d'un espai creador i creatiu, entenent per creador i creatiu que té les característiques de:

transparència, permeabilitat, transferència, riquesa


Imatges de Barn Companiet


Transparència perquè deixa veure el que passa dintre; Permeabilitat perquè decideix, com si d'una membrana es tractés, allò que entra i allò que no; allò que surt i allò que s'hi queda; Transferència entesa com la relació i la comunicació de l'espai amb les persones i l'entorn; Riquesa d'elements i de provocacions. 


Nido La Casa Amarilla

Aquestes característiques es poden donar tant al jardí, com a l'espai de joc simbòlic, el de construccions o el d'art. 

Nature's Play Preschool Pegasus

Nido La Casa Amarilla

Nido La Casa Amarilla

Nido La Casa Amarilla
Voleu veure més espais? No us perdeu aquest taulell del Pinterest.

 Els materials

Permanència i efimeritat. És habitual classificar els materials segons si són estructurats o no estructurats, però considero interessant la classificació segons si són permanents o efímers. 

Dibuixar sobre el mirall - efimeritat
Què fem amb les creacions dels infants? Algunes vegades es guarden, d'altres s'exposen, d'altres es trenquen, d'altres es llencen. Però, sota quins criteris realitzem aquestes accions?
Sobretot vull incidir en l'exposició: moltes escoles es converteixen en exposicions d'art (ja parlarem en una altra entrada si copiar un quadre de Miró, per exemple, és art o no). Però... els hem preguntat als nens i nenes si volen que s'exposin les seves creacions? I... les creacions sempre han de ser en paper? També es realitzen amb fang, per suposat, però fora de les tècniques artístiques típiques (pintura, dibuix, collage, modelat...) es realitzen poques experiències. I què passa amb les creacions que fan els infants jugant a nines? I les construccions? Deixem un espai per a donar importància a aquestes creacions? Les exposem? 

De vegades les provocacions fan un gir en els seus camins...
De l'efimeritat a la transformació dels materials

De quina forma es fan servir els materials? Hi ha una única manera vàlida?

Proposta efímera

 Què fa l'adult?

L'adult és generador d'espais i de provocacions de qualitat; acompanya als infants en les seves descobertes i creacions donant sentit i significat a les seves accions a través de l'observació pacient i relaxada. Gràcies a aquestes observacions, l'adult pot gestionar els interessos i necessitats dels infants i donar resposta a elles a través dels materials i l'ambientació. 

Espais preparats, no deixeu de veure aquesta entrada


Sobretot recomano la lectura de "Cinco Razones para Dejar de Decir "¡Muy bien!"

Aquesta és una entrada molt generalista, si voleu més informació sobre espais per a la creació i materials permanents i efímers podeu posar-vos en contacte amb mi. 

15 febr. 2015

MASSA VOLTES AL TEMPS

Un infant pot ensenyar tres coses a un adult:
1.A posar-se content sense motiu
2.A estar sempre ocupat amb alguna cosa
3.A saber exigir amb totes les seves forces allò que desitja.
 

(Paulo Coelho)
Tot reflexionant, observant i parlant amb companys i companyes de professió me n'adono d'un fet del qual tothom és conscient: "donem massa voltes al temps". Amb aquesta metàfora vull plasmar la quantitat de voltes i voltes i voltes que donem a un minut, o a una hora, o a un dia... sembla que el dia, minut o hora vulgui acabar, però l'omplim d'activitats a fer i sembla que mai arriba a la seva fi. 

A l'escola és igual, només cal parar-se a observar un dia qualsevol a les 9 del matí, tot són escorredisses i nervis: que si cal obrir la porta, que si una mestra no ve, que si he de fer unes fotocòpies, que si arribo tard, que si no he trobat aparcament, que si he d'entregar uns papers... Massa voltes de temps... 

Un cop a l'aula el temps es relaxa, però no gaire: que si les rutines, que si el projecte, que si hem de regar les plantes, que si avui toca tallers, que si ve el mestre de psicomotricitat, que si és hora d'esmorzar, que si sortim al pati i et portes l'esmorzar que no has acabat, que si a rentar les mans ràpid perquè marxem a música... Les hores es passen de voltes... 

Arriba un punt que es donen tantes voltes a les hores que ja no sabem si el rellotge gira cap a la dreta o cap a l'esquerra. 

Arriba un punt que es corre tant en donar les voltes que en lloc del tic-tac del rellotge sentim el tac-tac del cor atrafegat.

Arriba un punt que ens hauríem de parar, respirar, observar al nostre voltant i preguntar-nos com volem fer les voltes a les hores. 

I sobretot, sobretot, preguntar-nos:

Quina noció de temps estem donant als infants?
corre, de pressa, ràpid, va, anem, vinga, espavila, som-hi... 
quantes vegades es diuen aquestes paraules al llarg del dia?

Imagina... imagina sols per un moment una escola relaxada, una escola amable, una escola sense presses, una escola on es respecta el pas del temps com a quelcom natural i no forçat. 

Els infants no tenen noció del temps, coneixen el pas del temps però no entenen el concepte. Saben que el temps passa, saben que ahir era "el que vaig fer", que demà "faré" i que avui és avui, ara, en aquest moment. Els infants viuen el dia a dia gaudint de cada minut i segon que els regala la vida. I nosaltres, adults, pretenem robar-los el "tac" dels segons i que vagin al ritme del "tic-tic-tic-tic" frenètic del "món dels grans".

I jo em pregunto... qui som els adults per robar el temps dels infants?

Cal ser lents com un tren vell dels d’abans, ple de camperoles vestides de negre, com qui va caminant i, de cop, veu obrir-se el món com per art de màgia, perquè caminar dret és passar les pàgines d’un llibre mentre que corrents no es veu més que la coberta. Cal ser lents, gaudir de les aturades per tornar la vista enrere i mirar el camí recorregut, per sentir el cansament que conquista com una melangia els nostres membres, per sentir enveja de la dolça anarquia de qui inventa, pas a pas, el camí a seguir.

(Cassano, 2004)
I molts diràn: 

I PER QUÈ NECESSITEN TANT DE TEMPS ELS INFANTS???? ÉS UNA PÈRDUA DE TEMPS!!!!

I els infants diuen: 

NECESSITEM TEMPS PER A PERDRE EL TEMPS!

Necessitem temps per a...

Meravellar-nos...



Escoltar i parlar...



Donar-nos temps, guanyar temps...




Jugar...


I en definitiva... necessitem temps per a créixer


I vosaltres, què en penseu? Voleu fer alguna aportació més sobre per què necessiten temps els infants?

9 febr. 2015

LA PEDAGOGIA DE LA LLUM

Algunes bases físiques sobre la llum

La naturalesa de la llum sempre ha estat un tema intrigant i ha estat investigada des de fa molts anys, temps durant el qual s'han donat moltes interpretacions i idees. 

Pitàgores, al segle VI a.C. va dir que la llum sortia dels ulls. Segons ell es poden veure les coses perquè els ulls emeten uns raigs de llum que es propaguen fins als objectes i produeix la sensació de visió[1]

La llum és una forma d'energia que transmeten les fonts lluminoses, com el Sol, com a resultat d'una transformació energètica. 

La llum viatja a gran velocitat, es propaga pel buit interestelar i nosaltres la podem captar gràcies al sentit de la vista. Diem que es propaga pel buit perquè no necessita cap mitjà material per a viatjar, a diferència del so. Ans al contrari, els mitjans materials generen resistències al pas de la llum.



Què representa la llum pels infants?

L'infant aprèn a través dels sentits, s'obre pas al món jugant i experimentant, provant i comprovant. L'adult té la funció de captar els seus moviments i crear espais preparats per posar en marxa tots els seus sentits.




És molt probable que els processos investigadors i de descoberta que realitzen els infants siguin una síntesi de milers d'anys d'història de la humanitat. Des del joc amb les ombres fins a l'experimentació amb els materials més sofisticats, els infants investiguen les propietats de la llum i del color, es fan hipòtesis i comproven els resultats. És habitual observar a un infant petit meravellar-se per les ombres, o pels reflexes del sol... i ja no cal esmentar la festa quan es descobreix un Arc de Sant Martí que s'escola per la finestra i decora el terra.




L'ambient de llum ofereix una oportunitat de jugar a través de la llum i el color, convertint l'activitat científica en un centre d'experimentació i expressió artística.

De quina manera presentem propostes de llum als infants?

És meravellosa la fusió que han fet entre art i ciència al Atelier Raggio di Luce a Reggio Emilia. Es tracta d'un espai on experimentar totes les característiques de la llum. Ofereix diferents propostes passant per les taules de llum i els retroprojectors, paper fotosensible, càmera fosca per jugar amb la llum negra i un llarg etcètera.

Centre Internacional Loris Malaguzzi

En aquest vídeo podreu comprovar la potència de la proposta:


A través d'elements lluminosos  es poden crear tantes situacions, escenes, experiències i invents com es puguin imaginar.
Els materials que es donen als infants, seleccionats de manera acurada ofereixen un recurs per a crear i composar imatges, jocs d'ombres i colors, dibuixos…

Una simple provocació o presentació de materials canvia radicalment amb la incorporació d'una petita llum.

I és així com la llum, quelcom tan científic i natural, es converteix en art i joc.

Però... quines propostes fem?

Cada vegada és més habitual trobar a les escoles taules de llum i retroprojectors. També es fan moltes experiències a nivell de les ombres que genera el propi sol, es juga i s'experimenta amb llanternes, la llum negra, l'ombra dels objectes... Alguns exemples:


Fins a on pot arribar el joc amb la llum? Quins altres elements són generadors de llum, tant naturals com artificials? Es pot moure la llum d'un costat a un altre? I crear camins de llum? Què passa amb el color? Com es produeix? Podem crear un Arc de Sant Martí? 


Es generen tantes preguntes com formes té la llum i maneres d'investigar-la i jugar-la.

Reflexes amb la llum, l'aigua i els miralls. Centre Internacional Loris Malaguzzi

Llanternes, llum, foscor i paper fotosensible. Centre Internacional Loris Malaguzzi

Làmines amb miralls per enriquir la projecció. Centre Internacional Loris Malaguzzi

Amb aquesta entrada us vull convidar a reflexionar sobre el treball que es fa amb la llum i el color a les escoles (i a casa). No es tracta d'incorporar-hi una taula de llum perquè estigui de moda, perquè tothom en tingui, perquè diuen que va molt bé... sinó de fer un procés de reflexió i de diàleg amb un/a mateix/a; d'experimentar amb el propi cos les possibilitats de llum i, a partir d'aquí, dissenyar i pensar propostes pels infants, seguint sempre els seus interessos i necessitats. Està clar que es juga amb un element a favor: l'atractiu. La llum és atractiva es presenti com es presenti, però tenir cura de com es presenta, de quins materials s'acompanyen i de quines accions es realitzen oferirà molta més qualitat a l'activitat.

No és el fer per fer, "perquè avui se m'ocorre que..." qualsevol procés educatiu de qualitat porta darrere un procés de reflexió i d'experimentació i treball personal. 

Us deixo alguns enllaços a taulells del Pinterest amb idees:

I per qui vulgui materials:




[1] IES Alonso Quijano (s.f.). Ciencias Naturales primer ciclo de ESO. Recuperat el 30 de gener de 2015 de http://fresno.pntic.mec.es/msap0005/2eso/Tema_06/Tema_06_luz.html

Psicomotricitat i educació

Arteatrelier (arte y teatro)