¡TRADUCE "VEURE, PENSAR I SENTIR"!

26 abr. 2016

TESOROS CREATIVOS (DE PIEZAS SUELTAS Y MINI MUNDOS)


Los tesoros creativos los configuran aquellas propuestas que contienen un alto potencial creativo y divergente para los niños. Son actividades valiosas simplemente por el material que emplean y por la esencia que desprenden. Una esencia cargada de cultura de infancia; de situaciones, acciones, movimientos y juegos que han estado formando parte del ser niño y niña desde hace mucho tiempo. Los tesoros creativos que se presentan en este escrito nos gustan especialmente y hemos dedicado una cuidadosa atención a lo largo de este curso; se trata de las Piezas Sueltas y los Mini Mundos. En este artículo presentamos breves pinceladas sobre estas situaciones de juego, las cuales desarrollaremos en las próximas publicaciones.

Juego con Mini Mundos y Piezas Sueltas de la mano de Joguines Grapat
Lejos de ser propuestas, se trata de situaciones y materiales de una gran belleza, sencillez y al mismo complejidad. Y todas estas características dependen de los materiales que tienen los niños a su alcance; su recolección, organización y presentación.



La recolección consiste en ir a cazar tesoros cotidianos y maravillosos. Es un trabajo encadenando, porque un elemento te lleva a otro casi sin darse cuenta, de una forma sutil e insinuante (y así es como nace el Coleccionismo pedagógico). Los niños y las niñas son grandes recolectores de pequeños tesoros que encuentran en su entorno. Lo diminuto, que para nosotros podría pasar desapercibido, es un gran hallazgo para ellos, que lo recogen y lo guardan con cuidado. Este magnífico coleccionismo que aparece espontáneamente en sus bolsillos, en sus mochilas... Parece que recojan cualquier cosa; pero lejos de ser elementos al azar, son trocitos de mundo que guardan para crear este rompecabezas del Todo y Nada que nos rodea. Son como pequeños exploradores que recogen muestras de la realidad y que si encuentran un adulto que les permita coleccionar y darles una forma organizada, podrán estructurar el mundo; dar respuesta a las mil y una preguntas que les pasan por la cabeza.


Así aparece el juego con piezas sueltas; piezas que se han perdido y encuentran su camino gracias a las manos inquietas que tienen ansia por descubrir y conocer el mundo a través de sus juegos.

La organización se da casi de forma inconsciente. Como seres humanos buscamos la estructura y la clasificación. Ya hablaba Montessori de unos períodos sensibles, y el orden y la armonía aparecen como una necesidad a edades muy tempranas. Así podemos observar niños emparejando zapatos, clasificando materiales, ordenando elementos, creando conjuntos... porque todo el pensamiento lógico matemático, en las primeras edades, parte de la sensorialidad; de lo sentido y vivido. Y somos nosotros, modelos incansables de los más pequeños, los responsables de garantizar esta organización traducida en cuidado y orden. 

Organización y presentación de piezas sueltas

Un orden que difícilmente se concibe cuando hablamos de tal cantidad de materiales y elementos que se ponen al alcance de los niños. Y es entonces cuando aparece el caos, el desorden, la desorganización... ¿Pero qué es el caos? ¿Qué representa para los niños? Difícilmente podremos saberlo si no nos ponemos a su altura e intentamos pensar como ellos. 

Los Nins de Joguines Grapat en una provocacion con piezas sueltas

Gran despliegue de escenarios en miniatura (Mini Mundos) i piezas sueltas

Los materiales de Grapat son abiertos, versátiles, no están estructurados... son perfectos para complementar Mini Mundos y piezas sueltas.

Para los niños el caos es un orden que los adultos no podemos entender. Tan simple y complicado a la vez. No hay orden sin caos, y en un mundo dual como el que vivimos hay que aceptar, vivir y sentir los polos opuestos. Ya sabemos que los niños vibran con la oposición; pasan del llanto a la risa, del amor al odio en cuestión de segundos. Pues en su juego pasan del orden al caos con la misma facilidad. ¿Qué podemos ofrecer los adultos para acoger y dar lugar a este caos? Un espacio seguro, limitando y contenido. Y resulta tan sencillo como crear continentes por el juego (hablaremos de estos continentes en próximos artículos). Una alfombra puede ser de ayuda, al igual que una bandeja, una caja, un marco, un espejo... Y resulta fascinante observar la magia de cuando el juego se encuentra contenido, para que así se da un orden a la dispersión de materiales, una lógica y una coherencia. Llega un momento en que el caos llamamiento para reencontrar el equilibrio, y aquí, el papel del adulto como persona al servicio del juego infantil es primordial. Restablecer el orden para que pueda volver a aparecer el caos organizado.

Materiales que fomentan el pensamiento creativo y divergente © Alex Brosa / Joguines Grapat

© Alex Brosa / Joguines Grapat
"La imaginación es más importante que el conocimiento"(Albert Einstein)

Creando y jugando sin instrucciones con los materiales de Grapat
Hemos hablado de recolección y de organización, pero aún falta tratar el tema de la presentación de los materiales. Ya hice algunas pinceladas al artículo Contemplando la belleza y profundizaremos más en próximos artículos. Seguramente es el asunto más complicado, lo que genera más dudas: ¿cómo coloco esto para que sea sugerente? ¿Qué recipientes uso para provocar con estos materiales? ¿Lo pongo todo? ¿Qué cantidad? ¿Cómo lo presento a los niños? Las respuestas son muchas y muy variadas. No hay una receta mágica ni una única fórmula. Todo depende del momento, el lugar, la situación, la energía... Son tantos factores a tener en cuenta que el mejor aliado son los ojos y su acción silenciosa y cuidadosa: la observación. Deteniéndonos a contemplar las acciones de los niños entenderemos qué, cómo y cuánto necesitan. Es orgánico e intuitivo; también respetuoso con la persona que acompaña el juego (cada uno conoce sus límites frente al orden, el caos y la des-estructuración).

© Alex Brosa / Joguines Grapat
La colocación de las piezas sigue un ritmo estrictamente interno que permite la improvisación y la espontaneidad, siendo todo posible y válido dentro de un entorno preparado, contenido y asegurador. Sólo observar a un niño jugando con piezas sueltas nos podemos dar cuenta de su belleza y naturaleza. Todas las estrategias creativas e imaginativas se ponen al servicio del juego; las manos disponen los materiales huyendo del racionalismo de la mente, que se mantiene callada y serena. Reina la concentración y, a menudo, el silencio. A veces la emoción inunda la estancia, cuando grupos de niños comparten con emoción y efusividad una misma idea. Es en estos momentos cuando aparece un niño o una niña que, con la lengua fuera, pone toda su atención al movimiento de sus manos. La lengua le ayuda a concentrarse, a controlar los movimientos que aún no están del todo adquiridos. Otros crean paisajes sonoros cuando, al colocar los elementos, emiten pequeños gemidos y sonidos que ponen banda sonora a las creaciones, una música que surge de su centro interno. Hay también quien aguanta la respiración mientras apila unas piezas que requieren de equilibrio. No es mágico? Este es el juego real.

"El juego es la más alta forma del desarrollo humano en la niñez, Porque es en sí mismo la más libre expresion el que habita en el alma del niño" (Froëbel)

La composición con piezas sueltas, combinadas con personajes diversos, provocan la creación de Mini Mundos, un tipo de juego imaginativo y de roles que invita y provoca a los niños a ser creativos y espontáneos en un contexto de juego dramático-representativo. Se trata de escenarios en miniatura que representan espacios diversos con los que jugar.


© Alex Brosa / Joguines Grapat
¿Son o no son tesoros creativos? Porque la sencillez es la clave de la vida. Y es en las pequeñas cosas cotidianas donde encontramos elementos insólitos que llaman para formar parte de juegos y aventuras. Afinar la mirada, coleccionar, maravillarse y dejarse llevar son las pistas para encontrar el tesoro. ¿Vienes en su búsqueda?

No hace falta decir que soy fan de los materiales de Grapat. Los Nins me han acompañado de viaje, a múltiples formaciones... Los carretes, casitas, cuencos, bolas... todos son tan abiertos que han servido para hablar de espacios y materiales, de juego al aire libre, de matemáticas, de creatividad, de construcciones... Desde aquí felicitar a todo el equipo de Grapat por su labor como fabricantes de juguetes de calidad, por ser tan auténticos y por abrirme las puertas a su gran proyecto. Por muchos Mini Mundos y Piezas Sueltas juntos!!!

Aprovechar para anunciar que el sábado 21 de mayo volveremos a hacer la formación de Mini Mundos y Piezas Sueltas en Barcelona. ¿Te apuntas? Será de 9 a 14h en el Espai Tata Inti (Carrer d'En Blanco, 38. Barcelona).


4 abr. 2016

CRÒNICA DEL VIATGE A PISTOIA

Una cinquantena de professionals de l'educació vam visitar els serveis educatius de Pistoia el passat mes de març. Van ser tres dies intensos de visites a escoles i àrees infantils. Tres dies en els quals vam poder veure, pensar i sentir l'educació d'un municipi que ens va copsar per les seves gents, els seus colors, la seva cultura... i sobretot per la seva visió d'infància i d'educació.

Pintura exposada a una cafeteria. Estava acompanyat d'un text preciós sobre la tasca d'educar.
Pistoia és una ciutat de la Toscana Italiana amb prop de 90,000 habitants. Té un centre històric que convida a perdre's pels carrerons de pedra i a aturar-se davant qualsevol obra artística que vas trobant a cada passa. La seva gent és encantadora i no vam trigar gaire a sentir-nos com a casa.



La ciutat de Pistoia. El seu mercat, la seva gent, els seus colors, els seus perfums...
El nostre viatge estava destinat a conèixer els serveis educatius pels infants de 0 a 6 anys. Els Nido són els centres per a infants de 0 a 3 anys. Les Scuola dell'Infanzia són centres per a nens i nenes de 3 a 6 anys i les Areabambini són espais de joc, investigació, descoberta... per a infants fins als 10-11 anys. Hi ha 4 Areabambini per tota Pistoia: la Gialla (destinada més a la narració i la literatura), la Rossa (destinada als nadons i infants més petits); la Blu (destinada a la investigació i expressió artística) i la Verda (destinada a la natura i el medi ambient).

Areabambini Verda
Areabambini Blu
Són moltes les coses a explicar... moltíssimes. La primera de totes és que en el nostre territori estem construint una educació i una escola que s'acosta molt a aquests models anhelats. No obstant, la reflexió sempre hi és. A continuació us presento els cinc aspectes que més em van fer reflexionar aquesta visita. 

La biblioteca de l'escola La Filastrocca. Dissenyada per un arquitecte, en un diàleg constant amb els infants. 
La literatura és molt present a totes les escoles. A la imatge, un armari reciclat com a expositor de llibres. 

La imatge d'infant a tota la ciutat

Com a moltes ciutats del nord d'Itàlia hi ha una comprensió i un respecte cap a la infància. Es nota passejant pel carrer, en els seus parcs i jardins... Quan un parc infant té estructures de joc dissenyades per artistes locals pel gaudi dels infants... això és una ciutat que té en compte a la infància! Perquè els infants són els adults de demà; i si creixen en un entorn que els acompanya i els respecta, després seran adults que acompanyaran i respectaran. 


Il Giardino Volante. Un jardí destinat als infants, amb estructures de joc creades per artistes locals.
La veritable comprensió del concepte de fer comunitat

Construcció realitzada per un infant de 5 anys a l'escola La Filastrocca
Segurament un dels aspectes que més em van agradar va ser aquest. El segon dia de visites vam dinar a una de les escoles. I va ser en aquell moment quan ens vam adonar de la importància d'aquells que cuiden i tenen cura dels infants. A l'escola Marino Marini, la Dora, una mestra que ens va fer la guia per tot el centre, ens va acompanyar també a l'hora de dinar. La cuinera de l'escola ens havia preparat una taula molt cuidada, amb unes estovalles individuals fetes a partir de creacions dels infants; uns bols de vidre amb aigua i uns flors que decoraven tota la llargada de la taula. Les dues van afanyar-se en servir-nos el menjar, en comprovar que estàvem a gust. La cuinera atenia a aquelles persones amb intoleràncies i al·lèrgies, acostant-los el seu menú especial. I llavors cau sobre el pensament la imatge d'alguns dels nostres menjadors escolars, totalment impersonals, amb cabuda per a moltíssims infants. No hi ha preocupació en parar la taula, en cuidar els detalls... L'hora de menjar es converteix en una estona merament mecànica. Per sort moltes escoles estan apostant per un projecte de menjador respectuós. 


Moment de dinar a l'escola Marino Marini.
Tornant a la nostra visita a Pistoia, en aquest moment de dinar amb elles és quan te n'adones d'allò que ens havien explicat: a les escoles no hi ha una organització vertical, sinó horitzontal. La figura del director no existeix; totes les persones educadores fan les mateixes tasques i són igual d'importants que el personal de neteja, els cuiners... Això també ho vam viure al laboratori de cuina a l'escola La Coccinella: ja no és només una cuina, és un laboratori per a tots els sentits. Cuiners que vibren amb el projecte pedagògic, que hi creuen i que participen activament de la vida educativa de la ciutat. Això és comunitat! A més a més de tot el lligam dintre-fora que estableixen amb la ciutat i que explico més endavant. 


Laboratori de cuina; on vam poder posar-nos a la pell dels cuiners de les escoles i cuinar i tastar plats típics i deliciosos.
Una educació inclusiva real

A les escoles municipals de Pistoia no existeix la figura del mestre d'educació especial. No hi és i no el volen. El motiu és molt simple: si hi ha un especialista en educació especial, automàticament sembla que aquells infants que tenen necessitats educatives específiques (NEE) es converteixen en "propietat" d'aquell especialista. I no volen això. Volen que tots els infants visquin i convisquin en igualtat de condicions. Per això, si hi ha algun cas que necessita especial atenció, incorporen una nova persona referent al grup, però no per a fer-se càrrec d'aquell infant, sinó per a acompanyar-los a tots. Arribats a aquest punt també cal remarcar que a les aules sempre hi ha dos adults de referència (tres si hi ha necessitats educatives específiques).

Penjadors amb perxeres amb les fotos dels infants; i espai per a guardar les pertinences.
Així doncs, l'educació especial no és tasca d'un especialista, sinó de tota la comunitat. Amb això no es vol dir que no siguin necessaris coneixements sobre NEE. Però tothom ha de tenir aquests coneixements i cal compartir una mateixa línia d'actuació i d'acció. Penso que a nosaltres ens queda molta feina a fer... quan les vetlladores només s'encarreguen d'un infant de forma exclusiva (i unes poques hores, en alguns casos); quan els especialistes en educació especial treuen del grup de referència a alguns infants per a fer un treball més concret; quan la formació en atenció a la diversitat (en tots els sentits) és una assignatura pendent...

Materials oberts, versàtils, reciclats... al Nido Regina Margherita

Espais de trobada i de grup al Nido Il Faro

Un diàleg constant entre l'escola i la ciutat

Sorprenent i fascinant vinculació que tenen les escoles amb la cultura, l'art i la vida de la ciutat. És un constant anar i venir, un altre punt clau de la configuració de la comunitat. Els projectes que realitzen els infants tracten del seu poble, dels seus edificis, monuments, museus, botigues... Probablement aquest és un dels aspectes en els quals nosaltres hi haurem d'aturar-nos més i reflexionar molt. Els infants de Pistoia coneixen la seva ciutat, l'estimen i la respecten. Coneixen els seus museus, han treballat les seves obres artístiques; fan recorreguts pels carrers cercant elements significatius; viuen a les places i avingudes... 


Projectes de recerca sobre la ciutat de Pistoia i el seu entorn. Produccions realitzades per infants de 5 anys de l'escola Marino Marini.

Coordinació entre tots els serveis per a la infància

Tot i no existir la figura de director o directora a les escoles, sí que hi ha la figura de coordinador/a pedagògic. Aquest coordinador/a s'encarrega de vetllar per la coherència i cohesió pedagògica de totes les escoles municipals de Pistoia. Hi ha un projecte educatiu comú i després hi ha projectes particulars que crea cada escola. La coordinació ajuda a seguir una línia d'acció; a establir uns eixos forts i estables que asseguren la qualitat i la continuïtat dels serveis. 

Entrada de l'escola Il Castello. Un espai estèticament pensat que ens dóna la benvinguda.
Tres dies de visites només acosten a una realitat de forma parcial; però ens han obert les portes a conèixer aquesta realitat tan preciosa i preuada. Ha estat el primer viatge pedagògic que hem organitzat, però de ben segur no serà el darrer. 

Des d'aquí vull donar les gràcies a totes les persones que treballen als serveis educatius de la ciutat, per la seva acollida, amabilitat i generositat. Al nostre conductor Francesco, per la seva puntualitat i paciència. Al Xavier, per la seva professionalitat i cura a l'hora d'interpretar l'italià. A la Noemí, Laura i Miquela, pel seu acompanyament per les escoles i ajuda en entendre millor l'italià. Al restaurant Degna Tana per acollir a tantes persones en un sopar deliciós. A Jugar i Jugar, Joguines Grapat i Jugaia, pels obsequis que vau oferir a tots els participants i per la gran tasca que realitzeu. I també, i com no podia ser, a totes les persones que vau participar al viatge i que ens vau acompanyar en aquesta fantàstica aventura. Gràcies a tots i a totes!

Les fotografies han estat realitzades per les diferents persones que hem visitat Pistoia. Gràcies per compartir-les!

T'agradaria participar als nostres viatges pedagògics? Pots omplir aquest formulari. Només trigaràs 2 minuts i tindrem en compte la teva opinió per a l'organització de més viatges. 

10 gen. 2016

CONTEMPLANT LA BELLESA

Destinem molt de temps pensant en els materials que oferim als infants; en com els organitzem; com distribuïm l'espai... Potser pensem en els colors, en la llum... Però, definitivament, una de les coses que més mals de cap ens genera és la presentació estètica i provocadora de les propostes i els materials. 

La bellesa de la preparació portarà amb si mateixa la contemplació. 



Preparar les provocacions és una activitat d'introspecció per part de l'adult. El tipus de materials i la reflexió sobre la seva presentació genera un estat de meditació. I gairebé sense voler, les nostres mans actuen de forma separada a la ment.


Es preciós observar aquesta reacció a les formacions amb adults. Quan s'ofereixen materials per a crear provocacions pels infants, tothom es mostra perdut. No se sap què fer o què preparar. La ment està en acció i tothom parla agitat. Només és qüestió d'uns minuts que la sala quedi en silenci i la concentració inundi l'ambient. Cada persona es concentra en la seva activitat, no es mira al costat ni es comenta res. Ordenadament cadascú agafa els materials que necessita i s'ubica en l'espai escollit. Crec que s'aconsegueix la pau i el silenci de la ment, n'estic completament segura. A mesura que els participants donen per acabada la seva provocació, observen el seu voltant i se n'adonen de la magnitud i bellesa d'allò que han fet entre tots. Ningú parla. Alguna càmera tafanera immortalitza l'escena. Qui no ha acabat no mostra pressa. Cadascú té el seu temps, i es respecta. Mentrestant continua regnant la tranquil·litat i el silenci. Quan tothom considera finalitzada la seva provocació, el silenci es converteix en símbol de complicitat, sap greu trencar-lo. El trencament comença amb somriures de satisfacció; amb "uaus!" i "bufs!". Quant de temps ha passat? La Terra ha continuat girant en aquest instant?





Quan aquestes provocacions s'ofereixen als infants, les reaccions són dignes del moment de creació. Com si d'un museu es tractés, els nens i les nenes miren al seu voltant contemplant la bellesa. No s'atreveixen a tocar, només observen meravellats. Qui pot haver creat tanta bellesa? Es pot tocar? Què serà allò? Tímidament algunes mans s'acosten als materials, amb respecte, no fos que es trenqués. En un quart d'hora cada infant es mostra immers en el seu joc, en la seva activitat, en si mateix. Els elements passen d'un costat a un altre. No hi ha caos i si n'hi ha, és un caos amb un complert ordre, d'aquests que els adults no som capaços d'entendre. 


Per què passa això? Què genera en l'infant l'ambient preparat, conscient i estèticament agradable? 

Quan es preparen provocacions pels infants, sobretot des d'aquesta visió estètica, amable i de qualitat, s'aboquen més que materials en elles. Hi ha hipòtesis, amor, art, ciència, preguntes, expectatives... Tot això arriba als nens i a les nenes, la qual cosa provoca un excepcional respecte i sorpresa per les provocacions.

Potser algú pensa que imposa respecte. I sí, així és; però es tracta d'una imposició que surt des de l'interior de l'infant; quelcom dintre seu que crida per aturar-se i contemplar. 

Vist això, com és d'important pensar els espais dels infants i la presentació dels materials. No és el mateix trobar els materials endreçats a un prestatge que preparats per a provocar quelcom magnífic.


Un cistell ple de peces de construcció incita a ser girat i abocades totes les peces. Una plataforma on construir, amb peces disposades d'una determinada manera i altres materials al voltant podria provocar històries. 

També hi ha qui pensa que podria ser com predisposar a l'infant a fer alguna cosa, perquè aquells materials col·locats d'aquella manera són un model adult. Lluny de predisposar, provoca. La provocació és l'inici de la transformació. És la guspira que encén una llumeta al cap i que ens incita a continuar, crear o transformar. Els materials han d'estar al servei d'aquestes tres accions. Un infant pot necessitar continuar una cosa iniciada per l'adult; o crear-ne una de nova que ha suggerit aquella provocació; o transformar-la per complert. Què vol dir cadascuna d'aquestes accions? No ens donen pistes sobre les necessitats i interessos d'aquell infant? Sobre el seu moment? Sobre la seva visió del joc?


Per provocar la contemplació de la bellesa cal pensar molt en com provocar amb els materials, és a dir, com els disposem i els presentem. 

Els infants són sensibles a la bellesa i dignes de materials i espais de qualitat. Partint d'aquí... només us provoco a jugar i a provocar. 


BOOLINO BOOK BOX