¡TRADUCE "VEURE, PENSAR I SENTIR"!

18 juny 2015

MINI MÓNS: ELS COTXES

Revisant algunes fotos antigues he trobat un mini món que va sorgir de forma espontània amb un grup d'infants de 4 anys. Hi havia un gran interès pels cotxes i cada dia arribaven cotxes de joguina de tots els tipus, mides, colors... Fins que un dia va sorgir la idea de fer una ciutat perquè hi poguessin circular els cotxes. Es va començar dissenyant les carreteres:


Amb l'emoció van sorgir moltes històries i situacions: caldrà posar-hi ponts! I aparcaments! Cases i arbres! Amb molt poc de material i tota la imaginació i creativitat del món, es va construir una meravellosa ciutat:




Els arbres amb tubs de cartró del paper higiènic i paper de seda, l'aparcament amb unes capses velles, els túnels amb els tubs de cartró tallats per la meitat... 
Va ser tanta l'energia que hi van dedicar que la ciutat va durar molt de temps, tot i ser de paper i cartró. Cada dia hi jugaven i hi afegien nous elements, tractant la ciutat amb molta cura.




Una lliçó que ens demostra que amb poc s'aconsegueix molt!

17 juny 2015

QUI HI VIU AQUÍ...?: JUGAR I JUGAR

Qui hi viu aquí...?



Hi viuen les joguines de Jugar i Jugar!

Ja fa algun temps que vaig tenir el plaer de conèixer la Carmen i la Claudia de Jugar i Jugar. Considero que la seva filosofia i els materials que ofereixen són molt afins amb la filosofia de Veure, Pensar i Sentir i m'agradaria que les pugueu conèixer una miqueta més a través d'aquest foradet al blog.

A un magatzem en un entorn idíl·lic prop de Banyoles hi ha la caseta de les joguines de Jugar i Jugar. Bé, la caseta mentre esperen a ser entre les mans d'algun infant que les faci jugar! 

Qui hi ha darrera de Jugar i Jugar?

Jugar i Jugar som la Claudia i la Carmen, ens vam conèixer fa gairebé 11 anys, quan totes dues vam ser mares per primera vegada i ens inquietaven els mateixos dubtes respecte a la criança dels nostres fills.



Com va començar "Jugar i Jugar"?

Arrel d'aquelles inquietuds, vam descobrir que el joc és el motor de la vida de les persones. I que pren una gran importància durant els primers anys. Formant-nos vam descobrir que les joguines, encara que no són imprescindibles, són també una part important de l'aliment d'aquest joc. 
A partir d'aquell moment vam començar a fer una cerca de materials, vam començar a fer compres per botigues online europees; amics i familiars se sumaven a les nostres compres i van ser les persones del nostres entorn més proper que ens van animar a crear Jugar i Jugar

Què té de diferent "Jugar i Jugar" amb qualsevol altra botiga de joguines?

Darrera del nostre projecte hi ha un veritable interès per afavorir el joc dels infants, dins d'altres activitats que ens donen inspiració, com: fer xerrades, tallers o assessorar en el condicionament d'espais; hi ha l'activitat de vendre joguines, fem això perquè ara mateix no ens veiem fent una altra cosa, ens apassiona triar materials, ens encanta provar-los, ens meravella veure el que poden arribar a fer els infants quan els hi donem a provar… Potser és una mica paradoxal però, seleccionem joguines sent ben conscients que les joguines no són en absolut necessàries per jugar. 

Quines són les recomanacions que faríeu a algú que vol comprar una joguina per a un infant?

Que observin el joc que està desenvolupant el seu fill o filla en aquell moment concret, el joc neix a dins dels infants i quan tenen un impuls vital, ells mateixos troben el recurs per satisfer aquesta necessitat. Per tant, el primer és observar a què juguen i després oferir el material, així segur que l'encertes, llavors estan els criteris de cadascú, en el nostre cas preferim els materials orgànics: fusta, roba, fibres naturals… i per últim està la part de la quantitat, amb les joguines, com amb tantes altres coses, MENYS ÉS MÉS. 

Quina és la joguina estrella de la botiga?

En tenim unes quantes, però potser l'Arc de Sant Martí és el més representatiu. També agraden molt tots els materials de construcció...


Per a vosaltres què vol dir jugar?

Jugar vol dir viure, ser un mateix gaudint de l'experiència de créixer. 

Com veieu Jugar i Jugar en 10 anys?

No tenim gaires expectatives, fins ara hem anat creixent responent a les nostres pròpies necessitats, intentem no deixar de jugar i això vol dir gaudir del moment sense planificar massa, pensem que si cerquem un resultat concret poden aparèixer sentiments com frustració o neguit, preferim anar trobant-nos amb situacions i reptes que ens engresquin intentant resoldre'ls amb la millor companyia possible. 


Gràcies a les dues i gràcies per la gran feina que realitzeu!

3 juny 2015

ENCARA QUE NO HO VEGIS... EXISTEIX!

Ara que s'acosta el final de curs a totes les escoles hi ha l'angoixa dels informes, els àlbums, les avaluacions... A casa, cada curs, arriben pilons i pilons d'evidències d'aprenentatge de les formes més diverses: CD's de fotos, DVD's amb vídeos, àlbums amb produccions (i malauradament molta fitxa...), carpetes amb creacions plàstiques... A més a més és el moment en el qual les mestres busquen i arrepleguen totes les coses que els infants han portat a l'aula al llarg del curs: gots, gorres, roba de recanvi, mitjons de psico i etc, etc, etc. Un estrès. 

Dediquem hores i hores a la realització de la tapa de l'àlbum i de la carpeta de plàstica. Per què? Quin és el resultat final? 25 (en el millor dels casos) àlbums completament iguals! Tret de subtils diferències tots marxen amb la mateixa creació a la tapa. I l'interior no acostuma a ser gaire diferent: desenes de fitxes de material editorial que els infants han omplert TOTS IGUALS i que s'han endreçat EN EL MATEIX ordre. Fotocòpies IGUALS, dibuixos IGUALS, les MATEIXES manualitats... 



I al final... on queda la individualitat? 

Tonucci

Per sort, actualment, amb l'aparició de les càmeres digitals, cada vegada més s'acostuma a fer reculls d'experiències, projectes... i es creen llibrets personalitzats amb els processos del grup. 

I dic jo: se'ns oblida alguna cosa... Què passa amb tot allò que succeeix i passa? Què passa amb les coses que no es poden veure? Què passa amb tot allò efímer?

Encara que no ho vegis... existeix! I segurament són les coses més especials, més importants i més significatives que passen a la vida de l'infant. Potser és la primera vegada que va posar-se les sabates sol/a; o la vegada que va ajudar a algú a fer una construcció; o aquell dia que va descobrir un conte que li agrada molt... Són coses que passen i que corren el risc de desaparèixer si no els hi deixem l'espai que es mereixen. 

I continuem obsessionats per la producció; necessitem resultats, evidències... 


I deixem passar el que realment importa... allò que forma part de la vida, sense adonar-nos que la producció per la producció no produeix res sinó que "des-produeix". 

I en lloc de gaudir amb el tancament del curs, amb la final d'una etapa; tenim tanta feina que la deixem passar i no la celebrem com cal. 

Recorda... encara que no ho vegis... EXISTEIX!

Tonucci

12 maig 2015

EL JARDÍ D'INFANTS

Fa temps algú va comentar que el terme "jardí d'infants" és pejoratiu, sobretot per la visió de la mestra com a "mestra jardinera" que s'encarregava de "fer créixer" als infants del jardí com si es tractés de plantes. 

Just avui recordo aquestes paraules i em fan reflexionar sobre què és un jardí i quina és la feina d'un jardiner. 

Un jardí és un espai a l'aire lliure on es configuren elements naturals (o artificials, en ocasions) generant un paisatge harmònic. 

El jardiner o la jardinera és la persona encarregada de tenir cura del jardí. Així, observa el creixement de les plantes, les rega si necessita aigua, poda els arbres, talla la gespa... en definitiva, és la persona encarregada d'articular l'estructura i l'harmonia del paisatge. 

I trobo que m'agrada el terme "jardí d'infants", per diferents raons:


  • El jardí és un espai obert, a l'aire lliure, a la natura. 
  • El jardí és un espai agradable, estèticament cuidat i arreglat.
  • El jardí és un espai viu que es transforma amb el pas del temps i que genera un ritme anual a través dels mesos i les estacions. 
  • El jardiner/a té cura d'adequar l'espai i les condicions del sòl a les necessitats de les plantes. 
  • El jardiner/a genera un espai de seguretat evitant les plagues que puguin fer malbé la vegetació.


Sobretot, m'agrada que les plantes, arbres i flors saben com créixer i el jardiner/a pacient les observa i en té cura, sense forçar, sense jutjar el seu creixement i desenvolupament, admirant-se de la seva bellesa. 


I és així com considero que cal pensar en els espais ideats per a infants: oberts, en connexió amb la natura, agradables i cuidats; vius, en contínua transformació; amb adults que generin un ambient preparat, relaxat i assegurador perquè els infants puguin créixer seguint la seva naturalesa. 


Pensat d'aquesta manera, doncs, potser el terme "jardí d'infància" no és tan pejoratiu i ens ajuda a pensar en un espai amable, relaxat i pausat. 



22 abr. 2015

PERQUÈ SEMPRE SIGUI EL DIA DE LA TERRA

Com ja sabreu, avui és el dia de la Terra (si no ho sabíeu, Google us ho haurà recordat…). Si hi ha una cosa que no m’agrada dels “dies de...” és que sembla que només ens recordem del subjecte en el seu dia especial. I seguint la línia de que tots els dies són especials i tots els subjectes requereixen d’una mirada i d’una atenció especial, m’agradaria fer la meva aportació perquè tots els dies siguin els dies de la Terra.
Faig especial menció, doncs, a una entrada que vaig escriure fa un temps: “La pedagogia del fang” com a una primera connexió amb la terra i la natura.

I faig un recorregut per la "cultura natural" de la infància. Els infants, aquells grans mestres que ens conviden a mirar, observar, contemplar... a aturar el temps. Aquells que es meravellen de les petites coses de la natura. I avui faig un homenatge a aquelles coses "de la terra" que formen part del ser nen/a:

Buscar "bitxos"
De tota mena, cargols, formigues, marietes, cucs..., fins i tot aquells que no tens ni idea de com ha estat possible que el veiessin. Ser petit té els seus avantatges, i és que estar tan a prop de terra et fa descobrir móns en miniatura. 



Adoptar tota classe d'animals 
Qui no ha portat a casa un ocell caigut del niu? O un cadell de gat que "estava perdut sense la seva mare"? I els cucs de seda? Els infants tenen un biòleg a dintre; una sensibilitat cap als éssers vius.

Fer pastetes
Encara recordo fer una muntanya de sorra a l'hora del pati, ficar-hi el dit per a fer un forat, anar a la font, omplir-me la boca amb aigua, anar corrents al sorral abans que la mestra se n'adonés i buidar l'aigua al forat per a fer boletes. Tota una aventura (sobretot si t'enxampaven!). Deixem als nens/es fer pastetes! Després les mans queden "finetes, finetes". 


Jugar amb les onades
A alguns els hi fan por, però d'altres ni s'ho pensen en saltar-les, tirar-lis sorra, fer-lis cops de peu... Ara que hi penso, no solament és un joc d'infants... els adults també les gaudim!

Imaginar els núvols
Quant de temps fa que no us estireu a contemplar els núvols i a imaginar-hi formes? De les formes es passen als protagonistes d'una història, d'una aventura... molt millor que la classe de llengua... no penseu?




Fer sorra fina
A sota de la sorra hi ha un secret... la sorra fina... Aquella que fas fins que et fan mal les mans. Aquella que et pots passar tocant una llarga estona perquè el seu tacte suau et relaxa i t'atrapa.

Arrencar flors per la mare, el pare, el/la mestre/a...
Les flors són els regals "top ten" que fan els infants als adults. Què millor que regalar un tros de natura? També hi ha el dilema de si "matar o no matar flors", però em quedo amb el detall!



Cantar-li "cargol treu banya" a un cargol
Els cargols ja deuen haver desenvolupat un gen que fa que quan senten la cançó surtin, perquè és automàtic! També està el cantar-li "marieta vola vola" a les marietes; el "peix peixet" als peixos; el "sol, solet" al sol... bé, durant la infància qualsevol dilema el trobes resolt en una cançó. El període dels rituals i les respostes màgiques (us heu fixat que al llarg de la nostra vida fem un recorregut per la història de la humanitat? és per pensar-hi...).


I és que hi ha coses que tothom hauria de fer en algun moment, com pot ser:
  • Plantar un arbre
  • Tenir cura d'un hort
  • Escoltar la natura
  • Pujar als arbres
  • Enfangar-se 
  • Pujar a cavall
  • Fer una acampada
Vols afegir alguna cosa a la llista?


Sobretot, recordeu aquell proverbi indi que diu: "La Terra no és una herència dels nostres pares sinó un préstec dels nostres fills". Feliços dies a la Terra!



Psicomotricitat i educació

Arteatrelier (arte y teatro)