¡TRADUCE "VEURE, PENSAR I SENTIR"!

10 gen. 2016

CONTEMPLANT LA BELLESA

Destinem molt de temps pensant en els materials que oferim als infants; en com els organitzem; com distribuïm l'espai... Potser pensem en els colors, en la llum... Però, definitivament, una de les coses que més mals de cap ens genera és la presentació estètica i provocadora de les propostes i els materials. 

La bellesa de la preparació portarà amb si mateixa la contemplació. 



Preparar les provocacions és una activitat d'introspecció per part de l'adult. El tipus de materials i la reflexió sobre la seva presentació genera un estat de meditació. I gairebé sense voler, les nostres mans actuen de forma separada a la ment.


Es preciós observar aquesta reacció a les formacions amb adults. Quan s'ofereixen materials per a crear provocacions pels infants, tothom es mostra perdut. No se sap què fer o què preparar. La ment està en acció i tothom parla agitat. Només és qüestió d'uns minuts que la sala quedi en silenci i la concentració inundi l'ambient. Cada persona es concentra en la seva activitat, no es mira al costat ni es comenta res. Ordenadament cadascú agafa els materials que necessita i s'ubica en l'espai escollit. Crec que s'aconsegueix la pau i el silenci de la ment, n'estic completament segura. A mesura que els participants donen per acabada la seva provocació, observen el seu voltant i se n'adonen de la magnitud i bellesa d'allò que han fet entre tots. Ningú parla. Alguna càmera tafanera immortalitza l'escena. Qui no ha acabat no mostra pressa. Cadascú té el seu temps, i es respecta. Mentrestant continua regnant la tranquil·litat i el silenci. Quan tothom considera finalitzada la seva provocació, el silenci es converteix en símbol de complicitat, sap greu trencar-lo. El trencament comença amb somriures de satisfacció; amb "uaus!" i "bufs!". Quant de temps ha passat? La Terra ha continuat girant en aquest instant?





Quan aquestes provocacions s'ofereixen als infants, les reaccions són dignes del moment de creació. Com si d'un museu es tractés, els nens i les nenes miren al seu voltant contemplant la bellesa. No s'atreveixen a tocar, només observen meravellats. Qui pot haver creat tanta bellesa? Es pot tocar? Què serà allò? Tímidament algunes mans s'acosten als materials, amb respecte, no fos que es trenqués. En un quart d'hora cada infant es mostra immers en el seu joc, en la seva activitat, en si mateix. Els elements passen d'un costat a un altre. No hi ha caos i si n'hi ha, és un caos amb un complert ordre, d'aquests que els adults no som capaços d'entendre. 


Per què passa això? Què genera en l'infant l'ambient preparat, conscient i estèticament agradable? 

Quan es preparen provocacions pels infants, sobretot des d'aquesta visió estètica, amable i de qualitat, s'aboquen més que materials en elles. Hi ha hipòtesis, amor, art, ciència, preguntes, expectatives... Tot això arriba als nens i a les nenes, la qual cosa provoca un excepcional respecte i sorpresa per les provocacions.

Potser algú pensa que imposa respecte. I sí, així és; però es tracta d'una imposició que surt des de l'interior de l'infant; quelcom dintre seu que crida per aturar-se i contemplar. 

Vist això, com és d'important pensar els espais dels infants i la presentació dels materials. No és el mateix trobar els materials endreçats a un prestatge que preparats per a provocar quelcom magnífic.


Un cistell ple de peces de construcció incita a ser girat i abocades totes les peces. Una plataforma on construir, amb peces disposades d'una determinada manera i altres materials al voltant podria provocar històries. 

També hi ha qui pensa que podria ser com predisposar a l'infant a fer alguna cosa, perquè aquells materials col·locats d'aquella manera són un model adult. Lluny de predisposar, provoca. La provocació és l'inici de la transformació. És la guspira que encén una llumeta al cap i que ens incita a continuar, crear o transformar. Els materials han d'estar al servei d'aquestes tres accions. Un infant pot necessitar continuar una cosa iniciada per l'adult; o crear-ne una de nova que ha suggerit aquella provocació; o transformar-la per complert. Què vol dir cadascuna d'aquestes accions? No ens donen pistes sobre les necessitats i interessos d'aquell infant? Sobre el seu moment? Sobre la seva visió del joc?


Per provocar la contemplació de la bellesa cal pensar molt en com provocar amb els materials, és a dir, com els disposem i els presentem. 

Els infants són sensibles a la bellesa i dignes de materials i espais de qualitat. Partint d'aquí... només us provoco a jugar i a provocar. 


2 des. 2015

LA PRIMAVERA EDUCATIVA: A LA RECERCA DE L'EQUILIBRI PEDAGÒGIC

Pedagogia Waldorf, mètode Montessori, educació lliure, educació activa, educació viva, treball per projectes, treball per ambients de lliure circulació, mètode Pikler, filosofia educativa de Reggio Emilia, etc, etc, etc. 

Font: La educación que nos une .org
Segles i segles de reflexió pedagògica, o d'opressió educativa i social, ens porten al punt en el qual ens situem ara. Som sobre una corda d'equilibris defectuosa, perquè no és prou tensa i ens fa ballar, desequilibrar-nos, sentir-nos insegurs... Fins ara la corda era tensa, immersa en un sistema educatiu al qual ara diem "convencional" o "tradicional" (per posar-li una etiqueta...); un model on tot era donat; uns altres pensaven per nosaltres; les editorials ens facilitaven la feina; les programacions ens feien sentir segurs/es i crèiem que tot era sota control. Sí, sota control... sota el control d'uns quants. 


Una situació insostenible, no hi ha dubte... Al llarg de la història, però, sempre hi ha hagut qui ha fet ballar la corda, qui ha desequilibrat a les masses, qui ha provocat sortir de la zona de confort... Un grupet de persones anomenades "rebels", "anti-sistemes"... Ràpid les idees revolucionàries eren abolides i tornava a regnar la calma i el control. "Tot està bé", ens feien creure.

Callar a un grupet és fàcil, però callar a tot un moviment de renovació pedagògica ja no ho és tant. 

Ara ballem a sobre d'una bassa d'oli. La renovació pedagògica és aquí, sempre ha estat aquí, però ara es fa més evident que mai. Es tracta, però, d'una renovació pedagògica molt especial, fins i tot es podria dir que social. Fins ara aquests moviments eren impulsats per pedagogs, mestres, pensadors, psicòlegs... però ara és diferent. Ara són les famílies les que fan moure i trontollar el sistema educatiu. La renovació pedagògica del segle XXI ve de la mà de centenars i centenars de famílies que creuen que una altra educació és possible. Les evidències canten: quants espais "d'alternativa a l'escola" hi ha arreu de Catalunya, els quals han estat impulsats per famílies descontentes amb el sistema educatiu?

Aquesta primavera educativa ha portat la revisió de moltes filosofies, pedagogies, mètodes, formes d'educar, de criança, etc. que havien estat oblidades (o recordades a un calaix polsegós). Amb un tarannà d'assaig-error els centres educatius convencionals, i els no tan convencionals o que directament no es fan dir centre educatiu, s'han transformat en un laboratori d'investigació i de recerca sobre formes de fer diferents. Amb aquesta intenció diferencial les aules han començat a dir-se estances; el pati ara és un jardí; els mestres són acompanyants i així una llista ben llarga. Lluny de la transformació conceptual, aquesta transformació porta amb si un procés llarg i profund de reflexió, diàleg i discussió. 

Quina metodologia seguiu? Quin és el vostre autor de referència? Sou una escola Waldorf? Què agafeu de Montessori? I així les filosofies educatives, mètodes o pedagogies esdevenen adjectius que etiqueten el tipus d'educació que allà es dóna.

No sé si és una qüestió de moda o de convenciment, però passa que s'etiqueta un espai educatiu amb un tipus de pedagogia quan més aviat el secret és a l'equilibri. 


Hi ha maneres de fer que tenien molt de sentit en el moment social i històric que les va impulsar, però que portades a l'actualitat queden certament desfasades i necessiten una actualització: ni els infants són els mateixos, ni la societat és igual. Cal una actualització a la recerca de l'equilibri pedagògic; i ara més que mai això necessita fer-se ressó. Saber molt i de tot per a poder escollir aquells aspectes que més s'adeqüen al context i a les necessitats, per a aplicar-los. Ni tot blanc ni tot negre, juguem amb la gran escala de grisos i les diferents tonalitats de tots els colors que configuren el nostre món. 

Agafar el millor de cada part per a fer un complert. A la recerca de l'equilibri pedagògic a la nostra primavera educativa. 


1 oct. 2015

LES 8 PASSES CAP A LA TRANSFORMACIÓ EN EDUCACIÓ

No és cap secret que els infants tenen capacitats, potencials, curiositat i interès per construir el seu aprenentatge.

L'educació transforma a les persones i, en conseqüència, a la societat. Una educació transformadora passa pel treball personal de l'adult que acompanya i per la comprensió i acceptació pels ritmes i processos dels nens.

A una societat canviant, les persones que acompanyem els processos d'aprenentatge dels nens i nenes necessitem estar en un procés de constant evolució, canvi i reflexió. Una Transformació en educació es converteix en un espai on compartir, jugar, parlar, des-aprendre i aprendre de nou ... Un lloc on qüestionar les regles establertes caminant junts cap a una altra educació que miri a la persona més enllà dels continguts i objectius . Una educació amable, integral, creativa ...

Però, com? Com apareix la transformació en educació? 

En aquesta entrada us indiquem 8 passos per arribar-hi. No és tot el camí, ni molt menys, però sí que l'inici d'una educació que ja és una realitat. 




1. LA COMPRENSIÓ DE LA INFÀNCIA

Moltes vegades he fet referència a la cultura d'infància, entesa com aquelles accions que formen part del fet de fer infant. Són aquelles coses que caracteritzen aquesta etapa de la vida i que, passin els anys que passin, sempre seran iguals. Entendre aquesta cultura d'infància és un primer pas, és a dir, acceptar que hi ha coses que són pròpies dels nens i nenes i que són perfectes tal i com són; que no cal canviar-les ni modificar-les i que cal observar-les per aprendre d'elles, com deia Malaguzzi "les coses dels infants i pels infants, s'aprenen només dels infants".

Però aquesta comprensió de la infància passa també per un coneixement profund dels processos evolutius i les etapes per les quals passen els nens i nenes. Sempre he pensat que la neuropsicologia és la gran assignatura pendent dels mestres; ens posem davant d'un grup d'infants però... sabem com funcionen els seus cervells? Salta a la vista que no, perquè si els comprenguéssim no els faríem seure tantes hores a una cadira; no els faríem aprendre de forma abstracta; no els castigaríem i no faríem tantes altres coses que es fan. Si tinguéssim un profund coneixement del seu cervell, podríem entendre per què un infant de 2 anys es dedica a buidar totes les capses, cistelles, pots... sense pensar que ho fa per posar-nos nerviosos/es. O podríem entendre perquè per a un infant de 5 anys, que li diguin "ja no sóc el teu amic" és la desgràcia més gran del món. 

I en aquest context de comprensió apareixen altres aspectes a tenir en compte: la gestió dels límits i la llibertat. Aquest tema, però, dóna per a una entrada sencera, així que ho deixo per a una altra ocasió.





2. LA CURA DE L'AMBIENT, ESPAIS I MATERIALS

Ja hem parlat dels espais i de la importància de l'ambient i el tipus de materials a altres entrades:
Tenir cura d'aquests espais i de la selecció dels materials és fonamental, ja que l'ambient que es generi determinarà el tipus de relacions que s'hi donin, el tipus de joc, el grau d'interès per l'aprenentatge, el moviment lliure i autònom... Pensar espais pels infants no és fàcil; requereix d'una mirada constant a allò que hi succeeix, a allò que és i esdevé, a les persones que hi habiten... 

Per a planificar els espais cal tenir en compte molts aspectes, entre els quals es troben els criteris de bellesa i estètica que ens han inspirat les escoles del municipi de Reggio Emilia; però també hi ha altres criteris que ens van explicar Maria Montessori, Rudolph Steiner, Emmi Pikler... i tants altres. La recerca de cadascun d'aquests criteris, la posada en comú i la combinació amb les necessitats detectades genera un ambient equilibrat i coherent. 

Com presentem els materials? Quins materials? Què són les provocacions? Com detectar necessitats i interessos? Són les primeres de moltes qüestions que ens fem a l'hora de projectar espais i seleccionar materials. 





3. ESCOLTAR, COMPRENDRE I ACCEPTAR

La pedagogia de l'escola ja fa molta referència a aquests tres aspectes. Però cal mirar i buscar més enllà. Escoltar només és el principi, però... com arriba la comprensió i l'acceptació? De quina manera mirem als infants? Com donem veu a les seves accions i a la seva cultura pròpia?

La documentació pedagògica podria ser un exemple. 

Acceptar a l'infant té a veure amb la nostra perspectiva, el nostre coneixement sobre els seus processos i la nostra capacitat de meravellar-nos. 




4. APRENDRE FENT

L'educació activa com a base d'una transformació en educació és un molt bon punt de partida. L'aprendre fent ens obre la porta a un món de possibilitats. Encendre la guspira del gust per aprendre passa per pensar i plantejar espais agradables i provocadors. En aquest context l'espai té el rol de fer que l'aprenentatge sigui l'objecte de plaer que busquen els infants. 

"No fer res que l'infant pugui fer per ell mateix", és la primera premissa si volem un aprenentatge vivencial. "Respondre amb una pregunta" quan els infants preguntin quelcom. "No avançar-se i deixar temps".  

Cal recordar que l'error i la repetició són les bases de l'aprendre fent. 

En aquest camí, el rol de l'adult és fonamental perquè els infants puguin descobrir les coses per si mateixos. També es relaciona amb quins tipus de materials els oferim i de quina manera aquests materials fomenten l'aprenentatge autònom. 





5. ENTENDRE LA CREACIÓ I LA CREATIVITAT

Si bé ja s'ha demostrat científicament que l'emoció és la base de l'aprenentatge; encara avui dia es donen experiències educatives molt allunyades de l'experiència emocional. Les experiències amb una alta càrrega emocional s’enregistren abans a la memòria i perduren més en el temps. Això només s'aconsegueix quan el que aprenem ho fem per la pròpia descoberta, quan ens convertim en investigadors/es i, per tant, en protagonistes del nostre propi aprenentatge.

Aquesta càrrega emocional també és present en la gran coneguda motivació. Els infants estan motivats per naturalesa a descobrir i a aprendre, però sovint els adults considerem que hem de motivar-los. La veritable motivació és la intrínseca, la que ve de dintre, que és la que porta en sí mateixa alts nivells de creativitat, la qual augmenta quan els infants treballen en un projecte propi; quan se senten lliures de controls externs i, per tant, poden gaudir amb el seu treball i el conseqüent aprenentatge. 


Per tant, emoció, aprenentatge i creativitat van de la mà. I no es dóna aprenentatge si no s'hi posa emoció ni creació. 


Cal acostar-se a la creació i a la creativitat, partint de nosaltres mateixos/es i considerant la creativitat com la competència de les competències, com el punt indispensable on neix i es desenvolupa l'aprenentatge viu, actiu i crític.






6. LA LLIBERTAT DE MOVIMENT

Deixar llibertat al moviment dóna peu a la llibertat de pensament. El cos es mou per dins i per fora. Dir a un infant que estigui quiet és com dir-li que no pensi, que no sigui ell mateix. Per això el moviment és tant important. El moviment ens fa estar vius, ens fa anar d'un lloc a un altre, ens fa evolucionar i transformar-nos. 

Deixar espai al moviment i pensar un ambient on l'infant pugui seguir el seu propi impuls i permetre les seves necessitats de moviment. 

El moviment afavoreix la salut física i psíquica dels infants, integrant cos i ment; ajudant-los a habitar el seu cos, millorant, d'aquesta manera, la seva relació i comunicació amb el món que els envolta.

Per arribar a una maduració psicològica, física, emocional, relacional i energètica dels nens, és necessari el moviment. Aquest moviment, aconseguit a través de l'expressivitat i el joc espontani, els permet tenir informació sobre ells mateixos, sobre el seu cos i sobre els altres. Aquest autoconeixement els ajuda a estructurar les seves necessitats i, d'aquesta manera, a ser capaços de relacionar-se amb els altres i amb el seu entorn de manera respectuosa.

La llibertat de moviment permet als nens explorar, investigar, superar obstacles, donar-se compte de les pròpies possibilitats i límits (físics i emocionals); transformar situacions, resoldre conflictes, relacionar-se amb els altres, projectar les seves fantasies, assimilar rols i, sobretot, gaudir del joc en grup.





7. SORTIR A FORA

Són molts els mestres, pedagogs, científics, investigadors... que s'han dedicat a conèixer l'efecte de l'activitat a l'aire lliure en els infants.

A finals del segle XIX i principis del segle XX diversos estudis confirmen que estar a l'aire lliure té beneficis per a les persones malaltes, amb un sistema immunitari feble o amb discapacitats. En el context català va ser Rosa Sensat qui, amb la creació de l'Escola del Bosc a Barcelona l'any 1914, va reconèixer la importància i necessitat de l'entorn natural per a tots els infants.

Però, què fa un infant quan juga a fora? Què hi troba? Què aprèn? La resposta és fàcil: de tot i tot. L'exterior és el món i tot el que aprenem ho fem sobre el món. Quin sentit té explicar als infants el que passa a fora quan poden descobrir-ho i experimentar-ho per ells mateixos! A fora trobem els colors, les lleis físiques, química, art, geografia, llenguatge, càlcul, biologia, música, geologia, geometria, mesura, moviment... I tots els beneficis de l'aire lliure. Els infants a fora se senten lliures, omplen l'espai amb el seu cos, els seus jocs i la seva veu; s'amaguen, trepen, rodolen, s'embruten, creen...





8. DEIXAR-SE EMPORTAR 

Segurament aquest és el punt més difícil. No estem acostumats a deixar-nos emportar perquè sentim que la situació se'ns escapa de les mans. 

És més fàcil programar, planificar minut a minut tot el que farem amb els infants. I en aquesta ànsia de planificació no ens adonem que ens estem perdent situacions insòlites i meravelloses. 

Ens fa la sensació que sense una programació no fem res. 

Deixar-se emportar és el secret. Deixar-se emportar per les descobertes dels infants; deixar-se emportar per la bellesa dels seus processos; deixar-se emportar sense expectatives ni objectius. Només viure el moment, que, al cap i a la fi, és el que fan els infants. 

Però... com deixar-se emportar sense perdre el control? 






Aquestes 8 passes es corresponen als 8 mòduls que configuren la formació "Transformació en Educació" que oferim des de Veure Pensar Sentir a l'Espai Tata Inti de Barcelona (prop de l'estació de Sants). 




Durant tot un cap de setmana (dissabte tot el dia i diumenge al matí) desenvoluparem cadascun d'aquests apartats 

Aquesta formació està destinada a persones que volen crear un ambient educatiu amable, és a dir, actiu, inventiu, habitable i comunicable; un espai d'aprenentatge, investigació i reflexió, on hi hagi un clima agradable per als educadors, infants i famílies, per tal d'intensificar les relacions entre tots.

Amb un plantejament pràctic i vivencial, posarem en joc les pròpies capacitats per a crear i construir, junts, una altra educació. 


Per a més informació podeu contactar amb nosaltres a través del correu electrònic formacion@verpensarsentir.es

30 set. 2015

Crònica del dia del punt #diadelpunto

Fa just un mes anunciàvem la celebració del dia del Punt, que va ser el passat 15 de setembre. Un dia que representa un homenatge a la creativitat i a la llibertat d'expressió artística individual, inspirat en el llibre "El Punt" de Peter H. Reynolds. 



Vam fer una crida a les xarxes socials perquè tothom qui volgués hi pogués participar a través de l'etiqueta #diadelpunto. Des d'aquí volem agrair a totes les persones que han compartit les seves visions artístiques del punt i que han demostrat que un punt pot donar molt de joc:

Instagram @rejuega

Instagram @mhodiuelcor
Instagram @mhodiuelcor

Instagram @mhodiuelcor

Instagram @mhodiuelcor

Instagram @clubpequeslectores

Instagram @mhodiuelcor

Instagram @mhodiuelcor

I els punts de Veure Pensar Sentir:







I també us convidem a visitar la fantàstica creació feta per InNatura: El punto flotante. Us deixem l'enllaç perquè la pugueu gaudir.


Només queda tornar a convidar-vos a explicar el conte als més petits (i als no tan petits) i a atrevir-vos a crear i imaginar amb totes les formes possibles. El punt, com a partida, i la seva expansió sobre les mil i una formes. 

23 set. 2015

ARA QUE ARRIBA LA TARDOR...

A propòsit de les programacions, planificacions... les unitats didàctiques, els centres d'interès... Ara que arriba la tardor cal parlar de què representa aquesta estació, com s'acull socialment i, sobretot, com es treballa a l'escola. 

Des de temps remots hi ha una cultura de les estacions a les escoles que, tot i les realitats climàtiques, genera una roda viciosa de murals, taules d'estacions, fitxes i altres elements que configuren una realitat acadèmica que en el seu moment tenia molt de sentit però que, amb el pas dels anys, simplement s'ha acceptat "tal i com és", sense permetre la reflexió del seu significat i l'evolució del seu sentit. 

http://theglamoroushousewife.com/2013/09/inspired-by-autumn/

"A la tardor ni fred ni calor" és discutible. Es preveu que aquesta tardor serà més calorosa que les anteriors. Si és cert que hi ha un descens de les temperatures, també cal admetre que la roba de "entre-tiempo" està en perill d'extinció... 

No sé si em veig torrant castanyes a la vora del foc i ja m'imagino a la iaia castanyera a urgències per un cop de calor. 

El món canvia, es transforma... i nosaltres?

La tardor només es redueix a castanyes, moniatos, magranes, raïm, pinyes, avellanes, nous, fulles i els colors de la tardor? Definitivament, no. 

Parlant dels colors de la tardor...


Groc, vermell, taronja i marró només? Hi ha certa tendència a ensenyar els colors de la tardor i si bé aquests tenen una major presència per les transformacions químiques dels arbres i plantes, no són els únics; i si ens fixéssim més ens adonaríem de la quantitat de colors amb les seves varietats i tonalitats diverses. Una meravella! Aquí us deixo un interessant article publicat a Investigación y Ciencia sobre els colors de la tardor que val la pena de llegir.

M'agradaria proposar un exercici creatiu: seríeu capaços d'anomenar cadascun del colors de la paleta de sota? Si no estem familiaritzats amb el llenguatge artístic, possiblement no; aniríem del "verd fluix" al "una miqueta més fort".

Si cadascun d'aquests colors hagués de tenir un nom, quin seria? Us animeu a provocar als vostres infants amb aquesta pregunta?


Cada canvi d'estació comporta un moment de transformació; la llum, el color, la temperatura, l'estat anímic... tot canvia i requereix d'una nova mirada. Amb l'arribada de la tardor el nostre organisme es prepara pel canvi de temperatura, per la recollida que portarà l'hivern, per la llum menys intensa, pels dies més curts... És fantàstic parlar de les fruites, fruits i verdures d'aquesta estació, però també és necessari entendre què ens remou i què representa.

Per què és tardor? Què passa a la Terra? Per què aquests colors? Per què algunes fulles cauen? Per què se celebra la Castanyada? Què vol dir Halloween a la nostra cultura (invasió, recuperació de tradicions...?). Mirem la Tardor com un conjunt de sensacions i no pas com un grup de continguts estandaritzats i poc reflexionats que "perquè sempre s'ha fet així" es fan sense més.

Us proposo parlar de les sensacions i sortir a fora, sobretot sortir per observar la natura, observar els canvis in situ i no a través de fotografies o, pitjor encara, de dibuixos estereotipats; a comparar fulles, recollir aglans, enregistrar el piular dels ocells... i totes aquestes propostes que ja ens feien els grans mestres i pedagogs de principis del segle XX.

Perquè les estacions no són res si no es té en compte la natura. I tant a la tardor, com a l'hivern, a la primavera i a l'estiu es pot anar a buscar petxines a la platja; i trobar fulles caigudes; i menjar nous; i fer ninots de neu (artificial, gel...); i anar a la piscina (coberta/a l'aire lliure); i collir flors (aquí teniu algunes de les flors de la tardor)...

Us deixo un àlbum d'imatges d'activitats per provocar als infants amb la natura i us desitjo una molt bona tardor!



Psicomotricitat i educació

Arteatrelier (arte y teatro)