¡TRADUCE "VEURE, PENSAR I SENTIR"!

13 de juny 2016

L'ESPAI DE MINI MONS A L'ESCOLA DE MAÇANET DE LA SELVA

Ja fa uns mesos que vaig fer un petit taller sobre el joc amb Mini Mons i Peces Soltes a l'escola de Maçanet de la Selva. Hi va assistir tot el claustre, qui va jugar i reflexionar sobre el joc a la infància. Un temps més tard vaig rebent notícies de l'evolució de l'espai de Mini Mons i tinc l'honor i el plaer de fer-los una visita per veure de primera mà com els van les coses. No em podia arribar a imaginar l'impacte que havia tingut aquesta proposta: a infantil han muntat un espai únic i exclusiu pel joc amb Mini Mons; però la sorpresa no acaba aquí, ja que a primària també disposen d'un espai on els infants de 4t i 6è hi van a crear els seus Mini Mons. Increïble!


Aprofitaré aquesta entrada per a compartir l'experiència de Mini Mons a l'Escola de Maçanet de la Selva. 
En entrar a l'edifici destinat a l'Educació Infantil, un gran vestíbul ens rep, i en ell, un esplèndid espai preparat amb miniatures i peces soltes de tota mena; una gran plataforma per acollir l'inesperat i prestatges on organitzar els materials. 




Els infants es preparen per anar a jugar als diferents espais i l'Aina, una de les mestres, arriba amb el grupet de nens i nenes que volen passar el matí amb els Mini Mons. 


Primer de tot es reuneixen per a mirar qui ha dedicidit jugar en aquell espai (s'hi troben infants dels tres nivells d'infantil) i per a recordar les normes de joc; bàsicament de respecte cap a un mateix, els altres, els materials i l'espai. I dit això comença el moment de joc. No està premeditat, no hi ha projectes ni croquis, però cadascú sap què vol fer, quin material necessita i com organitzar-se. S'inicia el moviment, converses intenses sobre què crear. Sense que ningú digui res, els infants s'agrupen per parelles, trios, petits grupets, alguns prefereixen crear individualment... els materials van i venen i apareixen multiplicitat d'accions amb ells: hi ha qui crea, qui apila, qui col·lecciona, qui classifica, qui construeix, qui inventa, qui comparteix, qui arreplega, qui camina i mira, qui els passeja, qui riu, qui està concentrat... hi passa de tot i tot està permès. 







Un grupet d'infants més petits riuen juganers; es dediquen a col·locar unes anelles de fusta dintre del buit d'una bobina de fusta. Després les col·loquen a sobre i juguen a córrer fins a una cantonada de l'espai i tornar a la bobina per a sorprendre's d'alguna màgia invisible als ulls adults. 

Unes nenes més grans estan recollint materials per a fer alguna creació conjunta: en parlen, discuteixen...


Un grupet de nens s'endinsa en un joc intens amb les vies del tren: volen crear un recorregut que baixi de la plataforma, per a això disposen d'unes quantes peces de fusta i s'estan més de 20 minuts rumiant i provant maneres per a fer baixar les vies. Finalment ho aconsegueixen, un projecte d'enginyeria brillant, amb una compenetració esplèndida i uns somriures de satisfacció d'orella a orella. 

Un nen juga amb un avió de fusta. Està completament ficat en el joc, sembla que no existeixi res més que ell i el seu avió. El fa rodar pel terra, hi posa personatges a dintre, recopil·la peces soltes... 

No hi ha nervis, no hi ha pressa... tot és relaxat i segueix el ritme i necessitats dels infants. Quan les accions van baixant d'intensitat i sembla que el joc comença a finalitzar, l'Aina posa a disposició una capseta que conté cartolines i retoladors i convida als infants que vulguin a posar nom a les seves creacions. La plataforma i els prestatges permeten que les creacions puguin romandre en el temps i en l'espai durant uns dies. Tots els infants busquen la seva cartolina: els més grans s'entretenen a demostrar les seves habilitats escriptores; els petits van posant lletres, alguns fins i tot posen el seu nom; d'altres fan algun dibuix... tot és vàlid, és la signatura i l'emprenta personal, la de cadascú. I així, com qui no vol la cosa, l'espai dels Mini Mons torna a quedar en silenci, amb els tresors creats durant aquell matí ben exposats, com si es tractés d'un museu. 





A mig matí em rep la Rosa, mestra de 4t de primària. M'acompanya al primer pis, on se situa l'espai de Mini Mons i m'explica com d'emocionada està amb aquest raconet que sembla màgic. S'ha situat al passadís, a un espai que sempre ha estat buit; on hi han col·locat una plataforma sobre la qual crear; una taula de menjador i un parell de prestatges per a organitzar el material. L'ha anat construint amb coses d'aquí i d'allà i en aquest procés, els infants s'hi han involucrat i han començat a portar elements de casa per a incorporar a l'espai. M'explica que fins i tot hi ha infants que han muntat el seu propi espai de Mini Mons a casa i han començat a col·leccionar materials. 



Parlem de l'efecte terapèutic del joc amb els Mini Mons; de com alguns infants hi aboquen emocions, situacions complexes, coses que els hi passen a casa... i com això els ajuda a organitzar-se, a reestructurar-se física i mentalment. 

És l'hora del pati pels infants, però dues nenes s'acosten a la Rosa i li demanen de quedar-se a fer Mini Mons i no sortir al pati. La Rosa accedeix i les nenes riuen entusiasmades. Es veu que ja havien començat un Mini Mons, inspirat en un cap de setmana que van passar juntes a un llac; i ara volen fer una platja màgica. Amb 9 anys s'observa que hi ha un premeditació, una planificació de l'acció i una col·laboració, seguida d'un constant diàleg i consens d'allò a fer. 



Després del pati s'hi afegeixen uns quants infants més. S'organitzen per parelles i comencen a pensar què fer, a agafar materials i transportar-los cap als raconets que han escollit per a crear. Tots, absolutament tots, busquen una superfície que no sigui el terra: la plataforma, una taula, unes petites plataformes que tenen al seu abast, unes teles, un tros de foam... Un marc que acull i dóna seguretat al seu joc. Parlen, discuteixen, transformen les accions... 



Un nen i una nena estan fent el que sembla una granja al principi: però mica en mica el seu projecte es transforma en la creació d'un invent, una mena de telefèric creat a base de palletes de beure, llana i plastilina. En el procés apareixen problemes que van resolent: com aguantar les palletes? com subjectar el fil que les travessa? com guanyar alçada?... mates? ciència? llengua?.... no sé... tot en un, em fa l'efecte... 




Succeeix quelcom interessant: a la plataforma hi ha alguns Mini Mons que altres infants, en algun altre moment han construit. Unes nenes volen fer servir elements d'ells i els agafen. Alguns infants que són allà se n'adonen i fan complir les normes: cal respectar les creacions dels altres, si volen fer servir aquells materials hauran de demanar permís als creadors del Mini Món. 


Les nenes primeres donen per finalitzat el seu Mini Mon i pregunten a la Rosa d'anar a la sala d'informàtica (on hi ha la resta del grup que no és a l'espai) perquè volen fer una presentació d'allò que han fet. I completament motivades comencen a buscar tipologies de lletres i a construir el text adequat per a acompanyar la seva experiència (cal que torni a parlar de matèries i faci una revisió del currículum de primària? crec que queda clar la quantitat de llenguatges i intel·ligències que es donen en tot aquest procés...).


La Rosa avisa al grupet d'infants, que estan concentrats amb els Mini Mons, que en cinc minuts serà l'hora de marxar a dinar. I ells s'organitzen per a posar un títol a les seves creacions i signar-les. La resta d'infants del grup passen pel passadís que pregunten als seus companys pels Mini Mons creats: s'inicia un moment de compartir i de conversa. 


Marxo de l'escola completament emocionada i amb els pèls de punta de veure que el joc arriba també a Primària, aquella etapa a la qual sembla que el joc ja no existeix. Completament emocionada de trobar que es dóna un espai únic i exlusiu per a jugar a Mini Mons, tant a infantil com a primària. Completament emocionada de tot el que he pogut observar i agraïda de què m'hagin obert les portes per a fer una mica el tafaner. 






D'aquesta experiència queden algunes imatges i el vídeo que podeu veure a sota; però també queda la lluita per la transformació; el veure la importància del joc i la potència dels Mini Mons, el joc dels jocs; el joc per excel·lència... no podem imaginar la força que té fins que no observem els infants jugar; fins que no ens hi posem nosaltres mateixos/es a jugar. 


La màgia d'un joc complex i simple; que no necessita electricitat ni programacions; que és improvisat i forma part de la cultura d'infància.


Des de Veure Pensar Sentir continuarem donant força als Mini Mons i el curs que ve continuarem amb més formacions i transformacions. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada