¡TRADUCE "VEURE, PENSAR I SENTIR"!

22 d’abr. 2015

PERQUÈ SEMPRE SIGUI EL DIA DE LA TERRA

Com ja sabreu, avui és el dia de la Terra (si no ho sabíeu, Google us ho haurà recordat…). Si hi ha una cosa que no m’agrada dels “dies de...” és que sembla que només ens recordem del subjecte en el seu dia especial. I seguint la línia de que tots els dies són especials i tots els subjectes requereixen d’una mirada i d’una atenció especial, m’agradaria fer la meva aportació perquè tots els dies siguin els dies de la Terra.
Faig especial menció, doncs, a una entrada que vaig escriure fa un temps: “La pedagogia del fang” com a una primera connexió amb la terra i la natura.

I faig un recorregut per la "cultura natural" de la infància. Els infants, aquells grans mestres que ens conviden a mirar, observar, contemplar... a aturar el temps. Aquells que es meravellen de les petites coses de la natura. I avui faig un homenatge a aquelles coses "de la terra" que formen part del ser nen/a:

Buscar "bitxos"
De tota mena, cargols, formigues, marietes, cucs..., fins i tot aquells que no tens ni idea de com ha estat possible que el veiessin. Ser petit té els seus avantatges, i és que estar tan a prop de terra et fa descobrir móns en miniatura. 



Adoptar tota classe d'animals 
Qui no ha portat a casa un ocell caigut del niu? O un cadell de gat que "estava perdut sense la seva mare"? I els cucs de seda? Els infants tenen un biòleg a dintre; una sensibilitat cap als éssers vius.

Fer pastetes
Encara recordo fer una muntanya de sorra a l'hora del pati, ficar-hi el dit per a fer un forat, anar a la font, omplir-me la boca amb aigua, anar corrents al sorral abans que la mestra se n'adonés i buidar l'aigua al forat per a fer boletes. Tota una aventura (sobretot si t'enxampaven!). Deixem als nens/es fer pastetes! Després les mans queden "finetes, finetes". 


Jugar amb les onades
A alguns els hi fan por, però d'altres ni s'ho pensen en saltar-les, tirar-lis sorra, fer-lis cops de peu... Ara que hi penso, no solament és un joc d'infants... els adults també les gaudim!

Imaginar els núvols
Quant de temps fa que no us estireu a contemplar els núvols i a imaginar-hi formes? De les formes es passen als protagonistes d'una història, d'una aventura... molt millor que la classe de llengua... no penseu?




Fer sorra fina
A sota de la sorra hi ha un secret... la sorra fina... Aquella que fas fins que et fan mal les mans. Aquella que et pots passar tocant una llarga estona perquè el seu tacte suau et relaxa i t'atrapa.

Arrencar flors per la mare, el pare, el/la mestre/a...
Les flors són els regals "top ten" que fan els infants als adults. Què millor que regalar un tros de natura? També hi ha el dilema de si "matar o no matar flors", però em quedo amb el detall!



Cantar-li "cargol treu banya" a un cargol
Els cargols ja deuen haver desenvolupat un gen que fa que quan senten la cançó surtin, perquè és automàtic! També està el cantar-li "marieta vola vola" a les marietes; el "peix peixet" als peixos; el "sol, solet" al sol... bé, durant la infància qualsevol dilema el trobes resolt en una cançó. El període dels rituals i les respostes màgiques (us heu fixat que al llarg de la nostra vida fem un recorregut per la història de la humanitat? és per pensar-hi...).


I és que hi ha coses que tothom hauria de fer en algun moment, com pot ser:
  • Plantar un arbre
  • Tenir cura d'un hort
  • Escoltar la natura
  • Pujar als arbres
  • Enfangar-se 
  • Pujar a cavall
  • Fer una acampada
Vols afegir alguna cosa a la llista?


Sobretot, recordeu aquell proverbi indi que diu: "La Terra no és una herència dels nostres pares sinó un préstec dels nostres fills". Feliços dies a la Terra!


1 comentari:

  1. Tota la raó! Tant de bo cada dia fos el dia de la terra. Tant de bo poguéssim compartir amb els infants la màgia i curiositat que tenen davant la oportunitat d'experimentar amb els materials de la natura. No hem d'oblidar la importància de deixar-los jugar i manipular amb aquests recursos ja que és una via de potencialitat de les seves capacitats inventives i imaginatives. L'altre dia un grup de nens i nenes de 3 a 5 anys van construir un mur de pedra..el dia següent quan vaig tornar a veure com evolucionava havien creat un castell amb muralles, un pont que impedia el pas dels dolents, una arma de defensa, escales secretes...amb una imaginació que et deixa bocabadat! Hauríem de valorar més aquests petits tresors.

    ResponElimina